Una associació de familiars de presos ha presentat una queixa referent a les circumstàncies de la mort d'un intern del Centre Penitenciari Ponent.
Exposen que després de ser detingut, agents de la policia local de Lleida el van maltractar fins al punt de deixar-lo desfigurat. Malgrat el seu estat de salut delicat, va romandre a l'àrea de custòdia de la comissaria fins a dos dies fins que va passar a disposició judicial i el jutge competent va decretar el seu ingrés a presó. Un cop al Centre Penitenciari Ponent, consideren que l'intern no va rebre una atenció adequada.
En vista del contingut dels diferents informes emesos es conclou que no s'ha apreciat l'existència de mala praxis o negligència concreta en l'actuació dels diferents col·lectius implicats en l'assistència i estada de l'intern al Centre Penitenciari Ponent.
De la informació tramesa es desprèn que la pràctica habitual en casos de malalts terminals ingressats en el mòdul penitenciari és que s'apliqui l'article 60 en el sentit que s'ingressi el pacient en una habitació de la planta hospitalària general i se l'atengui com qualsevol altre usuari. A aquest efecte està previst que els serveis judicials notifiquin al servei sanitari l'aplicació d'aquest article 60. Això no obstant, es reconeix que en aquest cas no es va rebre la notificació pertinent.
Sens perjudici de sol·licitar l'autorització judicial competent, tenint en compte que l'intern es trobava custodiat per les autoritats del Centre Penitenciari Ponent en les dependències especials de la Unitat de Presos de l'Hospital, és l'Administració penitenciària la competent per resoldre la petició formulada i per valorar la possibilitat d'adequar la situació de l'intern a les seves circumstàncies mèdiques i familiars. Segons la informació de què es disposa, sembla que el director del Centre Penitenciari va donar permís perquè la dona i els fills de l'intern l'acompanyessin fins al final però en més d'una ocasió es va obligar els fills a sortir de l'habitació. En aquest sentit, els informes emesos també assenyalen que a la família de l'intern se li va permetre estar amb ell més temps del règim d'horari de visites establert en el mòdul penitenciari.
No obstant això, i conscient del caràcter excepcional del cas, el Síndic suggereix que per casos similars que es puguin plantejar en un futur s'adoptin totes les mesures necessàries per facilitar que la família del pacient el pugui acompanyar fins a l'últim moment, com qualsevol altre usuari de l'hospital i amb les úniques mesures de seguretat que es consideren oportunes tenint en compte la manca de perillositat del pacient.