El promotor mostra la seva disconformitat amb les mancances educatives del municipi de Castellar del Vallès, relatives a la planificació de places escolars.
La persona reclamant explica que, segons el cens de l'Ajuntament, l'any vinent caldrà una setena escola i un tercer institut. L'Ajuntament disposa de l'espai per a aquests equipaments escolars, però el Departament d'Educació no en té constància, i no els inclourà en els projectes que s'han de dur a terme properament.
En el mateix sentit, la persona interessada fa constar que els alumnes de segon d'educació primària del centre d'educació infantil i primària (en endavant CEIP) El Sol i La Lluna estan ubicats en barracons en el pati del CEIP Sant Esteve. Aquesta situació fa cinc anys que dura, i ni una escola ni l'altra hi estan d'acord, però, a banda dels problemes sorgits del mateix projecte, s'observa una manca d'agilitació per part del Departament d'Educació i de l'Ajuntament.
D'altra banda, el CEIP Bonavista no disposa del segon professor d'anglès que és necessari i que fa anys que se sol·licita. El Departament d'Educació entén que per nombre d'alumnes els correspon mig professor d'anglès, el qual hauria de treballar com a mestre de primària l'altra mitja jornada. Tot i que l'escola hi està d'acord, no s'ha dotat mai d'aquest especialista.
Respecte dels CEIP Mestre Plà, Sant Esteve i Joan Blanquer, tenen més grups dels que els corresponen en diversos nivells. Cada any, un d'aquests grups s'ubica a una escola del municipi, per sorteig.
La persona interessada també indica que algunes places de docents es reserven i no surten a concurs de trasllat, sinó que són ocupades per persones reclamades pels equips directius, segons afinitat educativa o per amistat o compromís. Això posa en desigualtat de condicions els professionals que hi volen accedir, atès que de vegades un mestre funcionari no hi pot optar, però posteriorment s'adjudiquen les places a mestres interins o a funcionaris amb plaça en un altre centre docent en règim de comissió de serveis. Aquest fet no seria inadequat si les comissions de serveis s'adjudiquessin amb els mateixos criteris, però en el cas que s'al·leguin motius pedagògics, els que s'apliquen són diferents, ja que es valora un anterior coneixement del centre i de la seva forma de funcionar, o bé que s'ha posat en marxa un projecte en el centre i la persona hi ha participat activament.
D'acord amb les informacions sol?licitades a l'Administració educativa, es constata, en primer lloc, que el canvi d'oferta de grups a primer d'educació secundària obligatòria (en endavant ESO) es deu al fet que el centre concertat La Immaculada, que fins ara només tenia autorització d'infantil i primària, ha estat autoritzat per iniciar l'ESO, de manera que els centres públics passen dels vuit als set grups actuals i els concertats, d'un grup als dos grups actuals.
El Departament d'Educació també indica que de cara al curs 2014/2015, quan serà necessària una major dotació de grups de primer d'ESO, s'està estudiant la possibilitat de convertir un centre públic de primària de dues línies en un institut-escola, que integri primària i secundària obligatòria.
Finalment, el Departament d'Educació també exposa que intenta repartir les ampliacions de ràtio de manera equitativa entre tots els centres públics i concertats del municipi, i que l'existència d'un grup amb trenta alumnes es deu a l'existència d'una unitat de suport d'educació especial (en endavant USEE), amb una dotació simultània a l'aula d'un mestre i un educador.
Precisament, sobre aquest fet, i sobre la gestió de les ampliacions de ràtio en general, el Síndic indica al Departament d'Educació que en l'informe de 6 d'abril de 2010 emès per l'Administració educativa, en què s'exposen les dades de matriculació, es posa de manifest que hi ha molts grups amb ampliacions de ràtio fetes, alguns amb més de 27 alumnes. A tall d'exemple, dels 96 grups d'educació infantil de segon cicle i de primària als centres sufragats amb fons públics de Castellar del Vallès durant el curs 2009/2010, més del 28% tenia com a mínim una ampliació de ràtio feta. Això significa que més d'un de cada quatre grups presenten ampliacions de ràtio.
Per la seva banda, el Síndic és conscient que aquest escenari s'emmarca en un context de gestió de recursos limitats. Això no obstant, recorda que el nombre màxim d'alumnes per grup a primària ve establert en 25 amb caràcter general, i que l'augment d'aquest nombre (fixat en el 10%) constitueix una mesura de caràcter excepcional, que hauria de ser aplicada en les circumstàncies específiques que preveu la norma.
En aquest sentit, cal tenir present que la xifra de 28 alumnes depassa el 10% establert com a màxim. Durant el curs 2009/2010, com a mínim, hi havia dos grups que tenien aquesta quantitat d'alumnat. Sobre el grup de P4 amb 30 alumnes, a més, s'entén que l'existència d'una USEE al centre i d'un educador de suport que garanteix l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials matriculat, no justifica aquesta matrícula per sobre de ràtio.
De fet, el Decret 75/2007, de 27 de març, preveu la mesura per "atendre les necessitats immediates d'escolarització de l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu, que es puguin presentar a l'inici o al llarg del curs escolar", supòsit que no es dóna, per exemple, en aquest cas, ja que es tracta d'un grup consolidat que sembla mantenir-se estable en una xifra per sobre de la ràtio permesa per motius diferents als de la nova incorporació d'alumnat al sistema educatiu.
Des d'aquesta perspectiva, el Síndic suggereix que el Departament d'Educació miri d'evitar aquest tipus de solució, i que ponderi especialment els casos de grups més heterogenis. En aquest sentit, un cop adoptada aquest mesura, suggereix que aquest departament vetlli per la qualitat de l'atenció educativa que reben els infants, tot prenent en consideració les possibles necessitats formulades des dels centres afectats, per si cal obrir un nou grup o adoptar altres mesures de reforç.