La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la proposta de mesura d'acolliment familiar amb els avis paterns a l'Equador per a una nena de dos anys, tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA), i actualment en acolliment familiar en família aliena. La promotora invoca l'interès superior de la nena perquè està ben adaptada a la família acollidora i a l'entorn actuals i, en canvi, no coneix els avis ni se sap com la cuidaran.
En aquest cas, a banda de la situació de trasllat d'un infant nascut a Catalunya al país d'origen dels seus pares, hi ha tres elements més que cal tenir en compte:
En primer lloc, la nena, de només dos anys i vuit mesos, ha passat per tres famílies abans de ser acollida pels avis paterns.
En segon lloc, la nena ha passat més d'un any i mig en mesura cautelar i provisional, sense que s'hagi regularitzat la seva situació, la qual cosa comporta una provisionalitat i una incertesa que no aporten la seguretat que requereix la mesura d'acolliment.
I en tercer lloc, la família acollidora havia sol·licitat un infant amb previsió de llarga durada o per ser acollit de forma permanent fins a la majoria d'edat, i va ser informada que aquesta nena probablement no tornaria amb els seus pares. El posterior estudi de la família extensa paterna a l'Equador i la resposta satisfactòria respecte de la seva idoneïtat van fer canviar la proposta i també el tipus d'acolliment.
Amb relació al trasllat de la nena a l'Equador, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix en l'article 127 que l'acolliment en família extensa té preferència sobre l'acolliment en família aliena, però també diu que s'ha de fer tenint en compte que els familiars que volen acollir l'infant o l'adolescent hagin mostrat prou interès pel seu benestar, que hi ha vincle afectiu i que tenen la capacitat de preservar-lo de les condicions que van originar el desemparament.
En aquest cas, no s'observa que la família extensa paterna amb qui s'ha enviat la menor hagi mostrat cap interès per la seva néta amb anterioritat a la sol·licitud d'estudi de la DGAIA.
En segon lloc, el Síndic considera preocupant la situació dels infants petits amb pares de fora de Catalunya, en aquest cas de l'Equador, que han nascut a Catalunya i han estat tutelats quasi des del naixement i que, després d'uns anys d'itinerari en diversos recursos de la DGAIA, són enviats al país d'origen dels pares. En aquests casos, a) no es pot fer el seguiment posterior de l'acolliment ni de l'estat de l'infant; b) el trencament dels lligams de l'infant és total, ja que no és possible la relació amb ningú del seu entorn actual; c) no hi ha garantia de les condicions de la família extensa per tenir cura de l'infant, i d) s'ha fet una interpretació extensiva de la voluntarietat de la família extensa en l'acolliment de l'infant.
En tercer lloc, el trasllat d'aquests infants als països d'origen dels pares amb família extensa deixa oberta la possibilitat real del seu retorn a Catalunya en el mateix nucli familiar en el qual van ser víctimes de maltractaments o negligència, fets que van originar el desemparament.
En conclusió, tot i que aquests tipus de trasllats dels infants als països d'origen dels pares per ser acollits en família extensa no suposen a priori un incompliment de la Llei 14/2010, no sembla que en tots els casos s'assegurin els requisits que l'article 127 d'aquesta llei estableix: garantia que la família extensa que viu al país d'origen dels pares té les condicions adequades per criar-lo, motivació per a l'acolliment de l'infant, capacitat afectiva, i condicions materials per cobrir les seves necessitats.
D'acord amb això, el Síndic fa els suggeriments següents al Departament de Benestar Social i Família:
1. Que es faci un seguiment acurat del Pla d'acoblament de la menor amb la família extensa paterna que l'ha vingut a recollir des de l'Equador, i que s'observi i es valori el seu estat psicològic i emocional.
2. Que, en cas de la presència de senyals de malestar i/o patiment emocional i/o psicològic per part de la menor, es revisi la mesura i es facin les adaptacions necessàries en el seu interès.
3. Que es faciliti l'acompanyament necessari a la família acollidora per tal d'acomiadar-se positivament de la menor.
4. Que la DGAIA vetlli per assegurar que les propostes de trasllats d'infants als països d'origen dels seus pares es fan garantint la presència dels requisits fixats per l'article 127 de la Llei 14/2010 i que aquests requisits s'interpretin des de l'òptica del principi de l'interès superior de l'infant reconegut a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i a la Llei 14/2010.
5. Que es donin instruccions als equips tècnics corresponents per evitar que l'aplicació de l'article 127 es faci de forma generalitzada i/o mecanitzada.