El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la gestió d'una sol·licitud de la prestació de renda mínima d'inserció i l'atenció rebuda per part dels serveis socials.
Concretament, exposa que es troba en una situació econòmica crítica i considera que no se l'atén convenientment i no se l'assessora sobre les ajudes a què pot optar.
Segons l'informe de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona, a cada entrevista la persona interessada exposa una situació personal diferent, i per poder-lo orientar a les diferents ajudes existents és necessari poder clarificar la seva composició familiar.
No obstant això, el Síndic recorda que la renda mínima d'inserció és una acció integral, que comprèn la possible aplicació de diverses mesures: d'urgència, de suport a la inserció laboral, formatives i econòmiques, entre d'altres.
Cal recordar que la intervenció dels serveis socials bàsics en aquests procediments és essencial, ja que, a banda d'informar i orientar les persones interessades sobre els requisits per accedir a la prestació, els correspon l'elaboració del pla individual d'inserció i reinserció social i laboral, d'acord amb el que estableix l'article 9 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, que inclou el diagnòstic de la situació personal i familiar.
Per tant, si un cop valorada la situació el professional encarregat del cas considera que la persona interessada no reuneix els requisits establerts i que no és procedent l'elaboració del pla individual d'inserció, hauria d'elaborar un informe en el sentit que tècnicament consideri convenient a fi i efecte de deixar constància de la seva valoració i, en tot cas, informar-ne de manera veraç i clara la persona interessada. Ara bé, això no pot justificar una negativa a tramitar la sol·licitud, ja que la resolució no correspon als serveis socials bàsics, sinó a un organisme diferent.