La promotora de la queixa, mare d'un infant de dotze anys tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) i ingressat al centre d'acolliment Estrep, denuncia que el seu fill no està ingressat en un centre adequat a les seves necessitats. Exposa que l'infant pateix un trastorn alimentari i de desenvolupament, que ha tingut diversos ingressos hospitalaris i que tant els professionals de la salut que l'atenen com el seu equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) proposen que ingressi al centre ITA.
Assenyala que l'ingrés a aquest centre no ha pogut fer-se efectiu per causes relacionades amb el finançament del cost de la plaça.
En l'informe tramès pel Departament de Benestar Social i Família es fa constar que en una primera instància l'EAIA va proposar l'ingrés del menor en un centre terapèutic, però que atesa la manca d'un recurs específic es va acordar l'ingrés al centre d'acolliment Estrep, amb ingrés a l'hospital de dia de Manresa.
Tot i això, segons la informació de què es disposa, un cop ingressat al centre d'acolliment es va produir un empitjorament de la simptomatologia del menor, que va requerir la derivació a l'Hospital de Sant Joan de Déu. El juny de 2012, aquest centre hospitalari va valorar l'ingrés del noi en un recurs especialitzat en trastorns de la conducta alimentària, coincidint amb la proposta inicial de l'EAIA, i l'ingrés es va fer efectiu el 6 de juliol.
Vist això, el Síndic recorda que la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants reconeix als infants el dret a ser protegits davant de qualsevol forma de maltractament, i que el deure de protecció que la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància atribueix als poders públics comporta no només l'obligació de proporcionar un recurs alternatiu a la família quan això sigui necessari, sinó també d'assegurar que aquest recurs és el més adequat a les necessitats de cada infant.
En aquest sentit, l'article 120 de la Llei 14/2010 estableix que les mesures de protecció s'han d'adoptar tenint en compte l'interès de l'infant o adolescent, i entre aquestes mesures es preveu: ?Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o terapèutic aconsellable, d'acord amb les circumstàncies de l'infant o adolescent?.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que en futures actuacions faci els esforços per assegurar que la mesura protectora adoptada en cada cas sigui la més adequada a l'interès de l'infant, i en aquest sentit que es tingui en compte la proposta dels equips tècnics que han fet l'estudi de la situació, i es prioritzi l'interès de l'infant o adolescent que es vol protegir.