La promotora es queixa de la manca de resposta del Departament d'Economia i Finances (en endavant DEF) i de la demora en la tramitació d'una denúncia de defunció intestada.
La persona interessada exposa que va presentar aquesta denúncia davant la Direcció General de Patrimoni el 17 de desembre de 2004, i que va facilitar també la documentació justificativa a què fa referència l'article 3 del Decret 244/1995, d'1 d'agost.
La denunciant manifesta que ha mantingut contactes verbals amb les persones designades per tramitar aquest expedient, però no ha rebut cap tipus de comunicació que li permeti determinar si li correspon el dret a premi que estipula l'article 22 del Decret citat.
Tal com comunica la reclamant i es comprova de la documentació feta arribar pel DEF en resposta a la petició del Síndic, l'escrit de denúncia va ser presentat el 17 de desembre de 2004 en el registre de la Direcció General de Patrimoni.
La resposta facilitada inclou un relat de les actuacions fetes darrerament, però s'obvien les que haurien d'haver-se fet entre el mes de desembre de 2004 i la següent data comunicada en l'informe, que és el 27 de març de 2007, data de la interlocutòria judicial que nomena hereva la Generalitat de Catalunya. No obstant això, el testimoni de fermesa de la interlocutòria no es lliura fins al 23 de febrer de 2010, és a dir, gairebé tres anys després d'haver-se produït la interlocutòria.
En vista de la documentació de l'expedient, es comprova que la denunciant no ha tingut una primera resposta del DEF fins al 3 de març de 2010, és a dir, cinc anys i dos mesos després de presentar la denúncia, fet que confirma la reclamant. Tampoc no es comprova l'existència d'acusament de recepció.
Davant d'això, el Síndic recorda que el procediment que s'inicia amb una denúncia de defunció intestada realment resulta complex i requereix un important treball de comprovació, localització, investigació i, si escau, d'intervenció de l'Administració judicial, que fa que el resultat final, ja sigui en un sentit o en un altre, es dilati en el temps.
L'article 7.3 del Reglament 244/1995 que regula aquest singular procediment estableix l'obligació de la Generalitat de Catalunya de comunicar al denunciant la interlocutòria per la qual es declara hereva la Generalitat, sense establir un termini concret.
Així, el Síndic recorda que els ciutadans tenen dret ha obtenir una resposta expressa de la resolució que l'Administració adopti. Tanmateix, com es desprèn d'aquest cas, la decisió final es pot dilatar anys 'cinc anys i escaig en aquest cas- i el Síndic considera que l'Administració no pot mantenir el silenci amb el denunciant durant tant de temps. Aquest silenci, s'entén que equival a ignorar el denunciant i desatendre el seus drets, encara que es produeixin comunicacions verbals, de les quals no queda constància.
Per tant, el Síndic recorda que una bona pràctica administrativa és facilitar a l'administrat un acusament de recepció de la petició que formula i mantenir-lo informat de les vicissituds del procediment administratiu endegat a demanda seva, dret que li correspon segons l'article 35.a del la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment comú.
En conseqüència, tenint en compte i comprenent les peculiaritats singulars del procediment administratiu objecte d'aquesta queixa, el Síndic suggereix al DEF que comuniqui per escrit als denunciants l'acusament de recepció de la seva denúncia i hi afegeixi una descripció succinta de les actuacions que l'Administració emprendrà i de les diferents hipòtesis que poden presentar-se pel que fa a la dilació temporal, de manera que les persones interessades estiguin informades de l'actuació futura de l'Administració, amb independència que durant la tramitació del procediment puguin exercir el dret d'informació reconegut en els articles esmentats.