El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació del seu expedient sobre la sol·licitud de llicència per a canvi d'ús amb obres en una finca de Badalona.
Exposa que en data 2 de juliol de 2008 va sol·licitar llicència per canvi d'ús de local a fi de poder exercir l'activitat comercial de venda d'electrodomèstics de segona mà. En la tramitació de la llicència, l'informe tècnic va proposar la denegació del canvi d'ús basat en el fet que calia acreditar l'ús anterior: d'acord amb els antecedents documentals de què disposava l'Ajuntament es tractava d'una planta soterrani destinada a aparcament. No obstant això, el promotor de la queixa manifesta que ha aportat documentació suficient per acreditar de forma fefaent que l'ús anterior era de gimnàs al servei d'una escola.
En data 5 d'agost de 2008, l'arquitecte municipal va emetre un informe de deficiències en què s'instava la persona interessada a acreditar l'ús anterior de la finca, ja que segons l'única llicència atorgada es tractava d'una planta soterrani d'un edifici format per quatre plantes, planta soterrani, planta baixa, altell i àtic, destinat a aparcament, locals comercials i disset habitatges, i no constava en els arxius municipals cap llicència atorgada amb posterioritat, ni d'obra ni de canvi d'ús, per a ús d'aparcament a la planta soterrani.
En dates 20 de gener de 2009 i 29 de gener de 2009 la persona interessada va aportar un seguit de documentació a fi de demostrar que en el local s'estava exercint l'activitat de gimnàs, i que aquest donava servei a una escola.
Tot i no disposar de l'acte administratiu en concret, es dedueix que el mes de juliol de 2009 l'Ajuntament de Badalona va dictar resolució sobre la base de la qual calia garantir una plaça d'aparcament per a cada habitatge. Contra aquesta resolució la persona interessada va interposar recurs de reposició.
En l'informe tramès per l'Ajuntament es fonamenta la desestimació de l'atorgament de la llicència en aplicació dels articles 298 i 299 de les NU, sobre la base dels quals cal garantir les places d'aparcament. De conformitat amb les dades de què disposa l'Ajuntament, la darrera llicència concedida es va atorgar el dia 6 d'agost de 1972 per la construcció d'un edifici de soterrani, planta baixa, altell, sis pisos i àtic. No consta en els arxius municipals que s'hagués autoritzat cap altre ús.
Exposeu en el vostre informe que: ?estudiada la documentació aportada, es va comprovar que si bé és cert que a l'aparcament s'hi havien exercit altres usos no concordants amb els d'aparcament, aquests no havien estat autoritzats per l'Ajuntament. I és per aquesta raó que es va denegar la llicència de canvi d'ús sol·licitada, atès que la sol·licitud presentada no acreditava el compliment de l'article 299 de les normes urbanístiques del PGM.?
En l'acte administratiu dictat a aquest efecte, l'Ajuntament va requerir la persona interessada perquè acredités l'ús anterior, sense fer cap més previsió sobre la forma i el contingut en què s'havia de fer l'acreditació perquè tingués efectes vàlids segons la valoració de l'Ajuntament.
Es desprèn dels informes municipals que l'acreditació vàlida hagués consistit en l'aportació de l'autorització municipal d'un canvi d'ús anterior i que no constava en els arxius. Aquesta voluntat administrativa es reflexa en l'actuació que resol l'expedient, ja que de facto no accepta cap de les proves aportes per la persona interessada i fonamenta la desestimació en el fet que no existeix autorització municipal.
No és intenció del Síndic valorar el contingut del requeriment efectuat a la persona interessada, però sí la manera en què es porta a terme, ja que aquesta institució considera que el requeriment hauria d'haver contingut la informació necessària perquè el ciutadà hagués pogut conèixer de forma clara, concreta i precisa quin tipus de prova i documentació seria, a judici de l'Administració, pertinent per demostrar l'existència d'usos anteriors i procedent a efectes d'atorgar-li validesa per considerar complert el requisit d'aparcament, que era essencial perquè la sol·licitud de llicència hagués prosperat.
Aquesta informació hauria permès a la persona interessada no dedicar mitjans i recursos en la realització d'una activitat probatòria que estava destinada per endavant a no prosperar.
És una obligació legal de les administracions públiques informar i assistir els ciutadans amb tota la claredat i transparència possibles, perquè aquests sàpiguen com han de fer efectius els seus drets, tot garantint la seguretat jurídica i la confiança legítima. Alhora, són conductes que s'incardinen en els principis de bona pràctica administrativa.
Per les mateixes raons, el Síndic considera que s'hauria d'haver informat la persona interessada en el mateix moment que l'atorgament de la llicència estava condicionat, a més, al compliment de l'article 78.10 de les Ordenances metropolitanes de l'edificació a fi d'evitar una dilació indeguda del procediment.
Un cop fets aquests recordatoris de deures legals, el Síndic dóna per tancades les seves actuacions en aquest assumpte.