Una família es queixa de la manca de plaça escolar per al seu fill matriculat a l'institut d'estudis secundaris (en endavant IES) Montilivi, de Girona.
La família explica els fets següents:
El dia 30 d'octubre de 2009, el seu fill va ser donat d'alta de la Unitat de Crisis d'Adolescents de l'Hospital Benito Menni de Sant Boi. En l'informe d'alta constava com a recomanació terapèutica que el menor continués amb el tractament farmacològic i psicoterapèutic de forma ambulatòria i que fos reinserit a la comunitat, ja que es trobava clínicament estable del trastorn mental que té diagnosticat.
Els mesos de maig i juny la família va mantenir una entrevista amb l'inspector de zona on estava matriculat l'alumne per informar-lo de la situació del menor i de la necessitat de tutelar la seva reincorporació a l'institut. Van contactar amb la treballadora social del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) la qual els va informar que l'equip d'atenció psicopedagògica (en endavant EAP) estava buscant el recurs educatiu adient per al seu fill, amb la possibilitat en primera opció de la Unitat Educativa de l'IES Pont Major, i en segona opció en una escola d'educació especial.
L'EAP, el dia 24 d'octubre, en una entrevista sol·licitada pels promotors, els va informar que l'únic recurs educatiu que hi havia a Girona era l'atenció domiciliària sis hores la setmana, atès que la Unitat Educativa de l'IES Pont Major no era un recurs idoni per al menor perquè es podria descompensar. Tampoc l'escola d'educació especial era adequada per no ser un alumne amb discapacitat psíquica física ni sensorial, i a més a més ni en les escoles ordinàries ni d'educació especial no hi havia places en aquell moment.
L'EAP, en la mateixa entrevista, els va entregar un imprès que havia de signar el metge per tal que informés que l'alumne no podria assistir a classe en el període que considerés previsible i el motiu pel qual no hi podria assistir. Però els professionals de la salut que van atendre el seu fill en la unitat on estava ingressat, no han volgut signar-lo perquè l'atenció educativa domiciliària va en contra de la recomanació terapèutica de reinserció i perquè el nen es troba clínicament estable.
Per tot això, l'alumne actualment es troba al domicili sense rebre atenció educativa.
En resposta a la petició d'informació, el Departament d'Educació comunica que l'alumne en qüestió està escolaritzat a la unitat de suport a l'educació especial (en endavant USEE) de l'institut Narcís Xifra i Masmitjà, de Girona, on es va formalitzar la matrícula el 25 de novembre. Des d'aleshores hi assisteix regularment, és atès per dues professores de l'àmbit de la psicopedagogia i per l'educadora d'educació especial. Diuen que la seva evolució resulta molt satisfactòria, valoració en què coincideixen psicopedagogues i família.
En vista del que exposa el Departament d'Educació, pot semblar que l'objecte de la queixa que es va plantejar en aquesta Institució ha estat resolt. Això no obstant, el Síndic ha estat informat que aquest alumne només ha pogut assistir a classe una hora al dia des del mes de novembre fins el mes de gener. A partir de mitjans de gener ha estat autoritzat a assistir-hi dues hores i mitja (de 10 a 12.25 h) i s'ha recomanat als promotors que no sol·licitin el servei de menjador fins d'aquí a un temps, encara que han estat informats que el seu fill tindria el menjador gratuït.
La família es mostra satisfeta del resultat de la incorporació del seu fill al sistema escolar, valoren el treball dels professionals que l'atenen i del centre escolar, i les gestions de la Inspecció, però no ha rebut resposta favorable a la seva sol·licitud d'un augment gradual de les hores lectives, ja que se l'ha informat que cal anar a poc a poc perquè si falla aquest recurs no n'hi ha cap més. El noi no presenta cap problema d'adaptació i els seus mestres n'estan contents, per la qual cosa s'observa que les necessitats de l'alumne deuen ser les que recomanen l'escassetat d'hores lectives de les quals pot gaudir. Per aquest motiu, el Síndic entén que la causa de les poques hores de classe que rep l'alumne podria ser organitzativa o de manca de recursos suficients, atès que hi ha dues professionals a la USEE per diversos alumnes i a les tardes aquesta unitat no funciona.
S'observa així una mancança en la seva escolarització quant a les hores que assisteix a l'IES, en un alumne que no sembla presentar problemes en la seva reincorporació, que està content de tornar a l'escola i del qual no hi ha cap recomanació mèdica que indiqui que no pot assistir a l'institut durant tota la jornada lectiva.
El Síndic comprèn que l'escolarització dels alumnes amb problemes de salut mental planteja dificultats que no es presenten en el cas dels alumnes sense problemes de salut, però si des de l'àmbit de la salut se n'autoritza l'escolarització normalitzada i fins i tot es recomana, com és el cas, l'Administració educativa té el deure de fer esforços excepcionals perquè el dret a l'educació es compleixi en aquests casos, sense discriminació respecte dels altres.
D'altra banda, respecte al problema inicial de la queixa per la impossibilitat de matricular aquest alumne a l'IES, s'observa que la recomanació mèdica i la valoració psicopedagògica de l'alumne des del primer moment eren en el sentit que l'alumne havia de continuar la seva escolarització en un institut, però el Departament d'Educació va proposar l'atenció educativa domiciliària per manca de plaça adient.
La negativa dels facultatius a signar la proposta d'atenció educativa en el domicili del menor i els esforços de la família per la reintegració de l'alumne en el sistema normalitzat van portar a un resultat favorable d'inclusió escolar. La manca de plaça inicial va causar un retard de dos mesos en la incorporació d'aquest menor a l'escola respecte dels altres alumnes, per la qual cosa va perdre aquest període de temps d'escolarització, molt necessari per tornar a reprendre els estudis, i també l'oportunitat de començar el curs com tothom, factor normalitzador en la seva situació.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Educació, en primer lloc, que consideri la possibilitat d'un augment d'hores lectives a l'IES per al fill dels promotors, fins a arribar a l'horari complet, com qualsevol altre alumne, llevat que hi hagi una recomanació mèdica en sentit contrari; en segon lloc, que es doni l'oportunitat de gaudir del servei de menjador a l'alumne, si així ho sol·licita la família, en igualtat de condicions que la resta d'alumnes de l'institut; i finalment, que en ocasions futures, en el cas d'alumnes en situacions similars, es facin les gestions necessàries des del Departament d'Educació per fer possible la reincorporació d'un alumne amb problemes de salut al sistema escolar.