El Síndic ha rebut diverses queixes de persones que manifesten la seva disconformitat amb una resolució emesa per l'Institut Català de la Salut (en endavant ICS) en què se'ls comunica que aquest organisme ha actualitzat, amb efectes del dia 1 de gener de 2014, l'import del complement de pensió que perceben. En dos dels casos, en què les resolucions han estat emeses per l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'actualització té efectes de l'1 de març de 2014.
La resolució de l'ICS fa una remissió a l'article 151 de l'Estatut de personal sanitari no facultatiu de les institucions sanitàries de la Seguretat Social, que ha estat derogat per l'article 10 del Reial decret llei 16/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.
També fa una remissió a diferents sentències dictades pel Tribunal Suprem, que determinen el reconeixement del dret a la percepció d'un complement que, sumat a la pensió de jubilació abonada per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), garanteixi la percepció del que es guanyava en actiu en el moment de la jubilació, sense que se'n mantingui el caràcter fix i invariable.
Totes les resolucions excepte les emeses per l'Hospital Universitari de Bellvitge fan una remissió a la Llei de pressupostos generals de l'Estat (en endavant LGPE). Amb aquesta remissió s'indica que l'LGPE determina anualment l'import màxim de les pensions, de manera que si l'import del salari en actiu supera aquest límit, el complement de pensió ha de ser la diferència entre aquesta quantia i l'import de la pensió de jubilació percebuda l'any 2014.
En relació amb aquest assumpte, el Síndic ja va recomanar al Departament de Salut que deixés sense efecte les resolucions dictades per actualitzar l'import del complement de pensió de jubilació que afectava les persones que s'havien jubilat voluntàriament amb anterioritat a l'1 d'abril de 2005. Es tractava de persones la pensió de jubilació de les quals, juntament amb l'import de la pensió reconegut per l'INSS, no excedia del límit que es pot rebre a càrrec a fons públics, d'acord amb la Llei general de pressupostos de l'Estat.
El Síndic també va reiterar el contingut de la resolució emesa el 3 de juliol de 2013, arran de la tramitació de diferents expedients, en què sol·licitava al Departament que revisés la seva decisió de mantenir la denegació de l'abonament del complement de pensió de jubilació corresponent a la paga extraordinària del complement esmentat del mes de desembre de 2012.
Tot i això, el Departament no ha acceptat aquestes recomanacions, i fonamenta la seva decisió en els punts següents:
1. D'una banda, en la sentència dictada pel Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 14 de Barcelona, de 15 de juliol de 2014, la qual resol una reclamació semblant a les que formulen en aquests expedients les persones interessades. Aquesta sentència ferma es fonamenta, al seu torn, en la doctrina del Tribunal Suprem, que manté el caràcter variable del complement de pensió en funció de les revaloritzacions efectuades en la pensió bàsica de jubilació, i manté que l'acte d'ajustar el complement de la pensió de jubilació no és un acte de revisió dels drets declarats sinó que és un acte de gestió.
L'informe del Departament assenyala que aquest acte de gestió respon a l'obligació de l'ICS de modificar la quantia del complement per garantir que no excedeixi dels topalls que han estat avalats jurisprudencialment pel Tribunal Suprem.
La sentència invocada conclou que l'aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem ha de dur a desestimar el recurs. També afegeix que el fet que, amb anterioritat, l'ICS no hagués minorat l'import del complement en proporció inversa a l'increment de la pensió de jubilació no permet avalar la pretensió del reclamant, perquè aquesta actuació de l'ICS es projecta en l'àmbit de la discrecionalitat o de l'autonomia, no a la dels aspectes reglats o exigències normatives davant de les quals, en dret administratiu, no pot prevaldre el precedent que sigui contrari a aquests.
2. D'altra banda, es fonamenta en el fet que el criteri que va assumir la Direcció de Recursos Humans de l'ICS l'any 2005, consistent a aplicar la regularització del complement de pensió de jubilació a les persones que es jubilessin a partir de l'1 d'abril de 2005 però no a les que ja ho estaven, no es pot mantenir perquè l'Administració, en les seves actuacions, s'ha d'ajustar als principis de legalitat i d'igualtat. En aquest sentit, l'informe manifesta que, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, qualsevol diferència de tractament s'ha de fonamentar en raons objectives i raonables. I, en canvi, no és ni objectiva ni raonable una diferència de tractament fonamentada en la data del reconeixement de la pensió de jubilació, com si es tractés de dos tipus diferents de complement de pensió.
Amb relació a les consideracions del Departament, el Síndic entén que la decisió acordada a la Comissió Permanent de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat el juliol de 2004, consistent a mantenir els criteris d'aplicació vigents fins aleshores per a les persones a qui se'ls havia reconegut la jubilació voluntària amb el complement, s'ha de respectar. I s'ha de respectar perquè la diferència de tractament en funció de la data de reconeixement de la pensió de jubilació té una fonamentació objectiva i raonable. Aquesta fonamentació no és altra que l'actuació mantinguda per l'ICS, el qual malgrat ser coneixedor de la sentències del Tribunal Suprem -i concretament la de 26 de juny de 1996, on es va pronunciar el Tribunal per dir que el complement no tenia caràcter invariable- va seguir reconeixent i aplicant el criteri de mantenir el complement de pensió amb caràcter fix.
Per tant, tal com expressa l'acta 2/2005, la preocupació pel compliment de la legalitat i els compromisos adoptats, i el fet que la informació que l'ICS havia estat donant des del 1996 (data de la sentència) no s'ajustava al que havia manifestat el Tribunal Suprem a la sentència i no informava dels criteris del Suprem, és el que va dur a buscar una resposta no traumàtica dins del marc de la legalitat vigent. Aquesta resposta no va ser altra que la d'aplicar l'abonament del complement en els termes expressats per la jurisprudència, amb informació exacta i correcta, a les persones que es jubilessin voluntàriament a partir de l'1 d'abril de 2005, i respectar el complement en els termes mantinguts fins aleshores a les persones ja jubilades abans d'aquesta data. Aquesta decisió es fonamenta, a criteri del Síndic, en la situació de confiança legítima que va generar l'ICS amb els seus actes, la qual cal protegir per garantir la seguretat jurídica dels ciutadans.
Finalment, pel que fa a la sol·licitud perquè el Departament revisés les denegacions de l'abonament del complement de pensió de jubilació corresponent a la paga extraordinària del citat complement del mes de desembre de 2012, el Departament manté la seva decisió, fonamentada en les resolucions judicials dictades en aquesta matèria.
Amb relació a aquesta qüestió, el Síndic es remet a dues sentències recents dictades pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 14 de Barcelona, de 3 i 4 de març de 2015, que reconeixen el dret a l'abonament de la segona paga, de desembre de 2012, corresponent al complement de la pensió per jubilació. Ambdues sentències assenyalen que, d'una banda, no es pot fonamentar la supressió en el règim d'incompatibilitats previst a l'article 1 del Reial decret llei 20/2012 i que aquest complement no és un concepte retributiu. Per tant, la supressió no es pot fonamentar en l'article 2.1 del Reial decret llei 20/2012, relatiu a la supressió de la paga extraordinària d'aplicació al personal del sector públic en actiu. I de l'altra banda, que el fet que les quantitats derivades de la supressió de la paga s'hagin de destinar a fer aportacions a plans de pensions o contractes que incloguin la cobertura de jubilació (art. 2.4) revela, encara més, que els destinataris de les reduccions no poden ser el personal jubilat.