Segons l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, en data 21 d'octubre de 2011 es va suspendre la prestació econòmica amb efectes d'1 d'octubre perquè el fill de la promotora havia formalitzat un contracte de treball. També s'assenyala que no va ser fins el 21 de desembre de 2011 que la promotora va aportar un certificat de residència del seu fill fora del domicili familiar. Finalment, s'assenyala que en data 28 de gener de 2012 es va deixar sense efectes la suspensió, amb efectes d'1 de gener de 2012 i que a partir del juliol del 2011 ja no queda pendent cap endarreriment. Tot i això, la promotora considera que la suspensió que es va produir el mes d'octubre no és correcta perquè s'han computat uns ingressos per suspendre-li la prestació malgrat que es troba en el supòsit de dones que pateixen o superen una situació de violència masclista.
Per la seva banda, el Síndic posa de manifest que si bé és cert que l'octubre de 2011 el fill de la promotora constava empadronat al domicili familiar, l'informe emès per la referent social en aquest cas indica que la referent social de l'àvia materna va confirmar que el dia 7 d'octubre de 2011 el fill vivia a casa de l'àvia. Per tant, es pot concloure que en la data d'efectes per la qual s'acorda la suspensió de la prestació no existia la causa que la va motivar. En tot cas, cal recordar que el Decret 384/2011, de desplegament de la Llei 10/1997, de la renda mínima d'inserció disposa que en el supòsit de dones que pateixen violència masclista o que superen una situació de violència masclista i que compleixin els requisits exigits a la Llei 10/1997, s'han de tenir en compte exclusivament els ingressos i les rendes individuals de cada dona, i no es computen en aquests casos les rendes o els ingressos d'altres membres de la unitat familiar que conviuen amb ella.
Pel que fa a la renda mínima d'inserció, l'article 46 de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret a les dones a eradicar la violència masclista estableix que per tal d'afavorir l'autonomia de les dones que estiguin en situacions de violència masclista i als efectes del dret a percebre la renda mínima d'inserció, s'han de tenir en compte exclusivament els ingressos i les rendes individuals de cada dona, sempre que es compleixin els requisits establerts per la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció.
Aquest precepte és pràcticament coincident amb la previsió que conté la lletra e) de l'article 4.1 del Decret 384/2011, i per tant, s'entén que el reconeixement d'aquest dret és extensible a la gestió que es faci de la prestació durant el temps que la persona beneficiària n'és titular, sempre que continuï reunint la resta de requisits que preveu la llei per ser beneficiària de la prestació. Així, el preàmbul de la Llei 5/2008 disposa que les prestacions econòmiques han de ser suficients per a restablir una vida digna de les dones i han de tenir la durada necessària per afavorir-ne la recuperació i la inserció en el món laboral i restituir-los el lloc que els pertoca a la societat.
Per tot això, el Síndic considera que suspendre la prestació a la promotora pels motius exposats suposa anar en contra de l'esperit de les dues lleis esmentades i de la naturalesa i l'objectiu que té la renda mínima d'inserció.
Conseqüentment, demana al Departament d'Empresa i Ocupació que adopti les mesures oportunes per revisar la resolució adoptada i anul·lar la suspensió acordada en data 21 d'octubre de 2011, de manera que es reconegui a la promotora el dret a la percepció de la prestació sense interrupció i s'hi incloguin les mensualitats d'octubre, novembre i desembre.