El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació administrativa corresponent a la sol·licitud de llicència d'unes obres consistents a formigonar part del vial que confronta amb la seva propietat.
Segons exposa, en data 20 d'octubre de 2009 va dictar-se el Decret d'alcaldia 548/09, mitjançant el qual es va incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per aquestes obres.
Després que el promotor presentés al·legacions, en data 21 de desembre de 2009 va dictar-se el Decret d'alcaldia 655/09, pel qual es va deixar sense efecte el Decret d'alcaldia esmentat més amunt.
No obstant això, a fi de legalitzar les obres s'ha requerit al promotor certa documentació, amb la qual cosa no està d'acord, perquè considera que l'atorgament de llicències d'obres és un acte reglat i creu que no és procedent que hagi d'aportar els documents que li reclamen.
D'altra banda, el promotor exposa que ha presentat escrits a l'Ajuntament de Castellvell del Camp en què sol·licitava una entrevista amb el regidor d'urbanisme sense que hores d'ara se li hagi donat resposta.
L'article 73.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, estableix que les autoritzacions o llicències s'entenen atorgades, salvat el dret de propietat i sens perjudici del de tercer, i no serà necessari acreditar la titularitat davant l'Administració per sol·licitar-les, tret que l'atorgament pugui afectar la protecció i la garantia dels béns de titularitat pública.
La doctrina legal s'ha pronunciat sobre l'operativitat d'aquesta clàusula i ha estat constant a l'hora de declarar que no correspon a l'Administració municipal controlar per mitjà de la llicència la titularitat del terreny en què es pretén fer obres, ja que en la concessió de la llicència només cal ponderar raons de legalitat urbanística i no valorar drets de naturalesa civil.
La llicència urbanística és un acte administratiu de naturalesa reglada mitjançant el qual l'Administració fa un control preventiu sobre l'activitat dels administrats per a assegurar que l'aprofitament dels terrenys que es pretén dur a terme s'ajusta a l'ordenació urbanística. Es tracta, doncs, d'un control de legalitat, però no de legalitat general sinó de legalitat urbanística.
Per tant, és la normativa urbanística la que l'Administració ha de tenir en consideració per decidir sobre l'atorgament de la llicència. No correspon a l'Administració controlar per mitjà de la llicència la titularitat dominical o altres drets de caràcter privat del terreny sobre el qual es pretén construir.
La llicència no és un instrument adequat per verificar les situacions juridicoprivades, la definició de les quals no hauria de correspondre a l'Administració sinó als tribunals civils.
D'acord amb això, el Síndic considera que el requisit reclamat al sol·licitant segons Decret d'alcaldia 655/2009 perquè aporti un document d'acord entre particulars no s'ajusta al règim legal de les llicències urbanístiques, motiu pel qual suggereix a l'Ajuntament que dicti la nul·litat i la resolució de l'expedient de legalització d'obres sobre la base de l'adequació de les obres realitzades a la normativa urbanística.
D'altra banda, en relació amb la manca de resposta a l'escrit presentat pel promotor de la queixa en data 21 de desembre de 2010, mitjançant el qual sol·licitava l'acreditació dels efectes del silenci administratiu, el Síndic recorda el deure legal de les administracions públiques de dictar resolució expressa en tots els procediments i de notificar-la sigui quina sigui la seva forma d'iniciació.
El deure legal esmentat, establert en l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, té com a fonament garantir el dret de tutela efectiva consagrat en l'article 24 de la Constitució. Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que dicti resolució expressa a l'escrit presentat per la persona interessada a fi que pugui defensar, de conformitat amb els mecanismes establerts en dret, els seus drets i interessos.