La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la lentitud de l'Institut Català de la Salut en la tramitació d'una reclamació de responsabilitat patrimonial que va formular el 28 de setembre de 2011 amb motiu de la caiguda que va patir el dia 8 de febrer de 2011 a les dependències de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Alhora, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions han de respondre dels danys i perjudicis ocasionats als ciutadans en els seus béns i drets com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei. En qualsevol cas, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, són els procediments administratius que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, els que permeten dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La tramitació correcta d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han tingut lloc i que el ciutadà pugui aportar proves a favor seu i contradir l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la posterior reclamació en via judicial.
Així, un cop analitzat si s'havia d'admetre o no a tràmit la reclamació de la promotora de la queixa, sens perjudici de facilitar-li un termini per esmenar la reclamació, la Corporació Sanitària Parc Taulí hauria d'haver impulsat el procediment en tots els tràmits: actes d'instrucció, pràctica de proves, sol·licitud d'informes, audiència a la persona interessada, proposta de resolució i terminació del procediment amb resolució expressa, en un termini de sis mesos.
Per tot això, el Síndic recorda al Departament de Salut la necessitat de tramitar i resoldre la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada per la persona interessada d'acord amb el que estableix el Reial decret 429/1993, de 26 de març, sobre el reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial.