Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb el tracte que van rebre per part de la institució col·laboradora per a la integració familiar (en endavant ICIF) Fundació Parlament durant el procés de valoració d'idoneïtat per a l'adopció d'un infant.
Expliquen que van ser valorats no idonis a proposta d'un informe d'aquesta organització col·laboradora de l'Institut Català de l'Adopció (en endavant ICA), el qual valora que la personalitat de la promotora presenta un important tret de narcisisme, característica que dificulta l'adopció d'un infant perquè fa palesa la negació de les dificultats que pot representar assumir la cura i l'atenció d'un infant susceptible de ser adoptat, a banda dels recursos que la parella haurà de tenir davant d'aquestes circumstàncies.
Els promotors de la queixa consideren que no es pot arribar a una diagnosi de personalitat narcisista basant-se només en entrevistes i sense emprar altres eines objectives de valoració psicològica com ara testos i altres proves mèdiques diagnòstiques reconegudes.
De l'informe tramès per l'ICA, se'n desprèn que s'ha seguit el procediment que estableix el Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, i que s'ha ofert a les persones interessades informació sobre la proposta de resolució, sobre els continguts del procés d'estudi i valoració i sobre llur dret a presentar al·legacions dins de termini, abans de dictar-se la resolució definitiva, i també sobre les vies d'oposició a aquesta resolució.
D'altra banda, l'informe rebut remarca que la valoració de la capacitat per dur a terme un procés d'adopció no només exigeix la simple actitud per a la custòdia i l'educació d'un infant, sinó també l'adequació dels pares adoptius a les necessitats específiques d'aquest infant. L'interès superior de l'infant exigeix la responsabilitat d'assegurar que les garanties d'èxit del procés adoptiu són suficients i que l'infant gaudirà d'un entorn familiar adequat, entès com l'entorn capaç de donar sortida a les dificultats i especificitats pròpies d'un projecte de filiació adoptiva.
Els pares adoptius han de tenir una capacitat més gran que els pares biològics per poder donar resposta a les necessitats especials que presenten els infants adoptats, els quals provenen de situacions de desemparament amb conseqüències difícils de reparar. En aquest sentit, el Síndic està d'acord que és molt important la capacitat dels pares per connectar i empatitzar amb les necessitats emocionals de l'infant adoptat que deriven de l'experiència d'abandonament patida. Així doncs, hi ha determinats trets i circumstàncies de la personalitat dels sol·licitants que impedeixen afirmar que el projecte adoptiu es pugui dur a terme amb un mínim de garanties.
Finalment, la resposta rebuda indica que el procés de valoració de la idoneïtat per a l'adopció no consisteix a fer un diagnòstic dels sol·licitants. En aquest sentit, a l'informe elaborat per la ICIF Fundació Parlament no es fa un diagnòstic de personalitat narcisista, però sí que s'informa que de la valoració que s'ha dut a terme s'observen trets de personalitat de tipus narcisista en la promotora com ara la rigidesa de pensament, el control emocional, la racionalització, la manca d'empatia, etc, que són factors de risc en un procés d'adopció.
Tenint en compte la informació rebuda, el Síndic dóna per finalitzada la seva actuació en aquest assumpte. Amb tot, suggereix al Departament de Benestar Social i Família que vetlli perquè des de les ICIF es deixi constància als sol·licitants que el fet que els informes psicosocials incorporin característiques d'un determinat tipus de personalitat no implica un diagnòstic d'aquesta personalitat.