La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'atenció que es va prestar a la seva àvia mentre va estar ingressada en un centre sociosanitari.
Exposa que l'atenció que se li va prestar a la seva àvia el dia 24 d'octubre de 2010 no va ser correcta, ja que va haver d'esperar molta estona fins que no la poder atendre la metgessa de guàrdia del centre, i que el tracte que, mentrestant, els va dispensar la infermera tampoc no va ser correcte. També es queixa perquè va voler parlar amb la supervisora sense que això fos possible.
Malgrat que el Departament de Salut ha informat que s'han pres mesures per millorar les habilitats comunicatives del personal implicat, el Síndic recorda la importància, a banda del deure, que tenen els professionals de la sanitat d'oferir un tracte deferent als pacients i als seus familiars en tot moment. I que aquest deure és especialment important en determinades situacions que requereixen més que d'altres una actitud tranquil·litzadora i empàtica, com és la situació en què es va trobar la néta de la persona interessada.
Pel que fa a la intervenció de la supervisora, i malgrat que en l'escrit del Departament de Salut de 24 de febrer s'afirma que estava present en tot moment en la unitat atenent la urgència però que no es va identificar i això devia induir a error, la promotora es mostra indignada davant d'aquesta afirmació i insisteix que la supervisora ni hi era present ni va ser possible localitzar-la posteriorment, un cop el SEM va traslladar la seva àvia a l'hospital.
D'acord amb el que recull la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient i la documentació clínica, en qualsevol intervenció assistencial els pacients tenen dret a conèixer tota la informació obtinguda sobre la pròpia salut. La informació ha de formar part de totes les actuacions assistencials, ha de ser verídica i s'ha de donar de manera comprensible i adequada a les necessitats del pacient. Correspon al metge responsable garantir el compliment del dret a la informació però també han d'assumir responsabilitat en el procés d'informació els professionals assistencials que atenen el pacient.
Així, en aquest cas, un cop requerida per la néta de la persona interessada, la supervisora l'hauria d'haver atès quan li ho va demanar i, en cas que no hagués estat possible, havia d'haver concertat una entrevista per a un altre moment perquè la promotora tingués l'oportunitat d'exposar els fets ocorreguts i la supervisora d'informar-la. Atès que no es va fer així, caldria que el Departament de Salut donés les ordres oportunes perquè es recordi als professionals implicats en aquest episodi el dret d'informació de què gaudeixen els pacients i, per extensió, les persones vinculades a ells.