Un cop examinat el contingut de l'informe municipal i la documentació facilitada amb l'informe, i tenint en compte la informació facilitada per la directora de Comunicació i Qualitat de Cementiris de Barcelona, mitjançant conversa telefònica de 2 d'abril d'enguany, el Síndic fa les reflexions següents a l'Ajuntament:
En primer lloc, la decisió de Cementiris de Barcelona de desnonar la sepultura en la qual estaven dipositades les restes del fill del promotor deriven de la declaració de la caducitat del dret funerari, un cop tramitat l’expedient administratiu corresponent, d'acord amb els articles 66 b) i 67 b) de l'Ordenança municipal de cementiris de Barcelona. En aquest sentit, el Síndic considera que en aquest cas concorre el supòsit de fet previst normativament que habilita l'òrgan competent a prendre aquesta decisió. Pel que fa al procediment seguit per comunicar a la persona interessada la decisió de declarar la caducitat del dret funerari, el Síndic constata es va notificar un cop al titular del dret al domicili que constava als arxius de l'entitat, i que es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en dos diaris en dates diferents. En relació amb el procediment tramitat, el Síndic entén que les previsions de l'Ordenança s'han de relacionar amb els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, tal com determina la resolució que declara la caducitat en aquest cas. En conseqüència, el Síndic aprecia que la notificació de la citació al domicili del titular del dret funerari s'hauria d'haver repetit una sola vegada i en una hora diferent, dins dels tres dies següents a la primera notificació, tal com determina l'article 59.2 de la Llei 30/1992.
En segon lloc, sens perjudici de l'adequació a la norma de la decisió presa, tot i la consideració precedent de caire procedimental, el Síndic entén que el desencís que exposa el promotor a l'escrit de queixa sobre la impossibilitat de recuperar a hores d'ara les restes del seu fill perquè s'han traslladat a l'ossera general i són ja irrecuperables, hauria de ser objecte de reflexió. En el marc de la conversa telefònica amb la directora, el Síndic va plantejar si, per evitar en el futur situacions com aquesta, seria factible articular un sistema d'identificació i classificació de les restes que provenen de desnonaments de sepultures, encara que sigui temporal, abans de traslladar-les a l'ossera general. La directora de Comunicació i Qualitat va exposar que són els problemes d'espai en els cementiris municipals els que han provocat que s’hagin d’adoptar pràctiques de desnonament de sepultures com la d'aquest cas, per la qual cosa apreciava que habilitar un lloc per fer efectiu el sistema proposat era, a hores d'ara, poc viable.
En aquest sentit, d'una banda el Síndic considera que els problemes d'espai són, certament, una dificultat i, d'altra banda, entén que no es pot elevar a problema general la incidència que es planteja en aquesta queixa. Tanmateix, també pensa que aquest és un incident desafortunat que demana estudiar si es pot adoptar algun protocol d'actuació per evitar que això succeeixi en ocasions futures, ja que es tracta de situacions que, raonablement, afecten d'una manera especial la sensibilitat de les persones afectades.
En aquest sentit, el Síndic suggereix que, si tècnicament és possible, s’apliqui una mesura per dipositar les restes de l'ossera general dins de sudaris a l'exterior dels quals constin les dades identificatives del difunt, de manera que s’evitin els problemes d'espai adduïts i es faciliti, si més no durant un període de temps, la identificació de les restes en els casos que siguin reclamades pels familiars o per persones afectades.