El promotor es queixa de l'embargament del seu compte bancari per part de l'Ajuntament de Mollet del Vallès per impagament de la taxa per subministrament d'aigua al seu habitatge.
El promotor de la queixa manifesta que va vendre l'habitatge l'any 1974 i que va demanar la baixa del servei de subministrament. Tanmateix, assenyala que l'Ajuntament li ha embargat diverses quantitats al seu compte bancari per l'impagament de la taxa de subministrament d'aigua d'aquell habitatge, corresponent al segon i al tercer trimestre de 2007, i que ha rebut un avís per impagament de la taxa corresponent al quart trimestre d'aquell any.
Acredita, d'altra banda, que va formular una reclamació per aquest motiu mitjançant la bústia electrònica de queixes i suggeriments de l'Ajuntament i manifesta que no ha rebut cap resposta.
L'Ajuntament de Mollet informa que en els períodes objecte de la reclamació -segon, tercer i quart trimestre de 2007- el comptador d'aigua figurava a nom del promotor de la queixa. Per aquest motiu, i d'acord el que estableix l'article 13 del Reglament del servei d'abastament d'aigua potable de Mollet del Vallès, considera que el pagament corresponia al promotor de la queixa.
Tanmateix, el Síndic no comparteix aquesta conclusió, i fa les consideracions següents a l'Ajuntament de Mollet del Vallès:
La contraprestació pel subministrament d'aigua a Mollet del Vallès té la condició de taxa, de conformitat amb el que estableix l'article 20.4 t) del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per al Reial decret legislatiu de 2/2004, de 5 de març (en endavant TRLHL).
En aquest sentit, doncs, el Síndic recorda que l'article 23. 1 b) del TRLHL estableix que són subjectes passius de les taxes les persones que sol·liciten els serveis o les activitats locals o que en resulten beneficiades.
En aquest cas, no pot entendre's que el promotor resultés beneficiat d'aquell servei, ja que de la informació de què es disposa, en el període pel qual se li reclama la taxa el promotor no era titular d'aquell immoble, ni consta que l'ocupés per qualsevol altre títol.
No obstant això, el promotor consta com a abonat en aquell habitatge fins al dia 28 de març de 2008, d'acord amb les dades de l'empresa concessionària SOREA, pel subministrament d'aigua. En conseqüència, s'entén que es justifica que la persona obligada de pagament de la taxa ha de ser el titular de la pòlissa de subministrament, com a sol·licitant, en origen del servei i fins al moment en què se sol·liciti la baixa del subministrament, d'acord amb el que estableixen els articles 8 i 16 del Reglament que regula el servei d'abastament domiciliari d'aigua.
Ara bé, atès que la contraprestació pel consum d'aigua en el municipi de Mollet té naturalesa de taxa, el Síndic considera que s'ha de tenir present el que estableix l'apartat segon de l'article 23 del TRLHL, que estableix que "tenen la condició de substituts del contribuent: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn els ocupants d'habitatges o locals o els afectin, els propietaris d'aquests immobles, els quals, si s'escau podran repercutir les quotes sobre els beneficiaris respectius".
Així mateix, en l'apartat tercer de l'article 36 de la Llei general tributària (en endavant LGT) es determina que "és substitut el subjecte passiu que, per imposició de la llei i en lloc del contribuent, està obligat a complir l'obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a aquesta. El substitut pot exigir del contribuent l'import de les obligacions tributàries satisfetes, llevat que la llei assenyali una altra cosa".
En aquest sentit, el Síndic recorda que la Sentència núm. 297/2004 del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, de 26 de març, ha recollit que la doctrina i la jurisprudència han assenyalat que la figura del substitut del contribuent es caracteritza per: a) ser subjecte passiu; b) ser substitut del contribuent per imposició de la llei; c) desplaçar al contribuent de la relació jurídica tributària amb la Hisenda Pública; d) haver de complir les prestacions formals i materials de l'obligació tributària, com el pagament del deute tributari.
Així doncs, d'acord amb les previsions legals esmentades, s'entén que és el propietari d'un immoble en qualitat de substitut qui es caracteritza per col·locar-se en el lloc del contribuent, de manera que és el subjecte obligat a pagar l'obligació tributària a càrrec del contribuent, sens perjudici que, tal com s'indica en l'article 23 del TRLHL i el 36.3 de l'LGT, pugui exigir posteriorment al contribuent la quantitat que hagi satisfet per aquell concepte.
Per tant, el Síndic considera que la contraprestació pel consum d'aigua, quan té naturalesa de taxa, s'ha de reclamar al propietari de l'immoble subministrat com a substitut legal del contribuent, i amb independència que coincideixi o no amb el titular de la pòlissa de subministrament. En aquest sentit, s'entén que les previsions del Reglament regulador del servei no poden desplaçar l'aplicació de la figura del substitut del contribuent, establerta legalment.
En qualsevol cas, i més enllà de determinar si la taxa l'ha de satisfer el titular de la pòlissa o directament el substitut del contribuent, qüestió certament complexa, el Síndic considera que, quan el titular de la pòlissa acredita que ja no ocupa l'habitatge o el local, és clar que el pagament s'ha de reclamar a qui consti com a propietari de l'immoble en el període en què s'ha meritat el deute, en la seva condició de substitut del contribuent.
D'acord amb aquest plantejament, en aquest cas, si el promotor de la queixa va acreditar que no ocupava l'habitatge en el període en què es van generar els consums d'aigua que motiven l'embargament, el Síndic suggereix que s'anul·lin els rebuts corresponents i l'embargament que van generar, i que es reclami el pagament a qui figuri com a propietari de l'immoble en aquest període.
En data 16 de desembre de 2011, el Síndic torna a reiterar el suggeriment.