El propietari d'una parcel·la de la urbanització Quint Mar mostra la seva disconformitat en relació amb el fet que el consistori l'hagi qualificat com a espai lliure en el Pla d'ordenació urbanística municipal (en endavant POUM) de Sitges.
La persona interessada explica que l'aprovació inicial del POUM de Sitges preveia la qualificació d'aquesta parcel·la com a espai lliure d'edificació. El promotor va presentar una al·legació que el consistori va estimar en el tràmit d'aprovació provisional, segons consta en la notificació que l'Ajuntament va adreçar al propietari.
Tanmateix, actualment en el POUM consta la qualificació de la parcel·la com a parcs, jardins i places públiques, clau A2. El reclamant va comunicar quan li ho van notificar, l'octubre de 2008, l'inici de l'execució de la urbanització.
El Síndic recorda al consistori que en la seva sol·licitud d'informació va preguntar sobre els motius pels quals, tot i haver estimat l'al·legació del propietari de deixar fora de l'espai lliure d'edificació aquesta parcel·la, aquesta decisió no es va reflectir en l'aprovació provisional del POUM. Segons l'informe tramès, s'indica que "es desconeix els motius pel quals l'al·legació estimada a l'aprovació inicial del POUM no es va incloure en el Text refós de juliol de 2005 i posteriors, que no siguin d'interès públic al qual han de subjectar-se els redactors [...], així com l'equip municipal responsable de la gestió i tramitació del POUM".
Davant d'aquesta informació, el Síndic convé que, certament, l'Administració local pot, pel que fa a l'ordenació urbanística del municipi, decidir lliurement entre diverses solucions, totes elles permeses o autoritzades per la llei. L'interès general és un dels principis generals del dret que ha d'inspirar aquesta elecció, i per tant suposa un límit a la discrecionalitat de l'ajuntament. Ara bé, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha insistit en la motivació de les decisions discrecionals en el planejament com un instrument essencial i imprescindible de control de l'actuació de l'Administració. Sense una motivació suficient, difícilment es pot justificar l'exercici d'una potestat discrecional i evitar el risc d'incórrer en arbitrarietat.
Tot i això, el Síndic recorda al consistori que el problema que es planteja en aquesta queixa no és la possibilitat discrecional de l'Ajuntament a l'hora de valorar els fets que concorren en la seva decisió d'incloure la parcel·la dins el sistema d'espais lliures d'edificació. No es discuteix la seva potestat discrecional en aquesta decisió. Tampoc no es discuteix que la decisió final de no incloure l'al·legació estigui inspirada per l'interès general, la qual cosa es pressuposa en tota actuació administrativa. El motiu de queixa se centra en el fet que després d'estimar motivadament l'al·legació presentada pel propietari, aquesta decisió no s'inclogui ni en el text del POUM aprovat provisionalment ni en el text refós aprovat definitivament, sense justificar de forma expressa aquesta no inclusió.
Per tant, el Síndic indica que, certament, l'actuació de l'Ajuntament ha produït indefensió en el propietari de la parcel·la, ateses totes aquestes circumstàncies que han actuat conjuntament en aquest cas:
Primer, es va generar una confiança fonamentada per la resolució de l'Ajuntament d'acceptar l'al·legació.
Segon, la persona interessada no va poder tenir accés al text aprovat provisionalment, ja que no es va sotmetre a informació pública, per no donar-se les circumstàncies previstes a la llei.
Tercer, la decisió de no incloure l'al·legació en el POUM no pot ser valorada convenientment perquè no està explicada degudament.
Altrament, atesa la manca de motivació, també es podria donar el cas que la no inclusió de la decisió de l'Ajuntament d'estimar l'al·legació fos generada per un error en la redacció del text. Error que ha passat desapercebut fins que el propietari no ha estat coneixedor de la situació de la parcel·la a l'hora d'executar el planejament.
Per tot això, el Síndic suggereix al consistori que corregeixi aquesta situació, ja que l'aprovació definitiva del POUM podria ser considerada nul·la per no ser conforme a dret perquè hauria d'incloure l'al·legació formulada pel promotor en el període d'informació pública i que l'Ajuntament va estimar.
Posteriorment, l'Ajuntament de Sitges ha tramès un informe de resposta, del qual es desprèn que no accepta la recomanació del Síndic. En conseqüència, el Síndic finalitza la seva intervenció en aquest assumpte, tot i que informarà el Parlament de l'actuació de l'Ajuntament en aquesta queixa.