El promotor ha demanat la intervenció del Síndic per disconformitat amb l'actuació de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb relació a un dret funerari de la seva família.
La persona interessada relata que en una visita al cementiri d'aquesta població va tenir constància de la desaparició del nínxol de la seva família i que, en demanar explicacions als serveis municipals, van informar-lo de la pèrdua del dret per impagament de les despeses de manteniment.
A la família no li consta cap notificació prèvia que li notifiqués la pèrdua del dret funerari.
El promotor afegeix que les respostes donades a les reclamacions que posteriorment ha fet no l'han satisfet, especialment pel que fa a la manca de notificació i a la possible recuperació del dret i de les restes.
De la lectura de tota la informació de l'expedient i de l'informe de resposta municipal, resulta que el reclamant fonamenta la seva disconformitat en la manca de coneixement de la tramitació de l'expedient en qüestió i en el fet que no es pugui localitzar de manera segura les restes dels seus pares.
L'Ajuntament indica que l'expedient de caducitat es va iniciar quan es va considerar la sepultura en situació d'abandonament per manca de pagament durant cinc anys de les taxes de conservació, tal com determina l'article 90.b) del Reglament del cementiri municipal.
La notificació de l'inici de l'expedient es va fer al domicili de què disposava l'Ajuntament. Les dades de l'adreça eren insuficients i no s'ha pogut demostrat l'entrega al destinatari. En l'expedient consta una còpia de la carta enviada al nom genèric de la família i de la relació d'enviaments postals, però que sense que es justifiqui el bon o mal resultat de la notificació.
No consta que els hereus o els possibles beneficiaris del dret funerari hagin exercit el seu dret i deure de notificar a l'Ajuntament la seva voluntat quant al destí del dret, ni consta que hagin notificat una nova adreça perquè l'Ajuntament els pugui localitzar.
D'altra banda, es desconeix l'adreça utilitzada per l'Ajuntament per notificar el pagament de les taxes de conservació i el resultat d'aquestes comunicacions, que ha de suposar-se també frustrat en el cas que s'hagi fet a la mateixa adreça a la qual s'ha notificat l'expedient de caducitat.
Tampoc no consta que l'Ajuntament, per tal d'obtenir el cobrament de les taxes, hagi dut a terme cap gestió de localització de les persones interessades.
Davant de l'absència de dades domiciliàries dels possibles beneficiaris dels drets i de la inhibició d'aquests quant a la situació legal en què quedava el dret funerari, l'Ajuntament ha actuat, formalment, tal com determina l'article 91 del Reglament esmentat. No obstant això, el Síndic considera que s'ha incomplert el procediment correcte d'intent de notificació tal com es descriu en l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, ja que no es disposa, en allò que fa referència a la notificació de l'inici de l'expedient, de constància de l'èxit o el fracàs de la notificació.
Finalment, cal recordar que un cop buidat el nínxol i dipositades les restes a l'ossera comuna i un cop la família es va haver assabentat de la situació gràcies a la visita periòdica de la filla dels difunts al cementiri, malgrat la voluntat municipal de recuperar les restes, no es pot assegurar la pertinença de les que s'han recuperat.
Tenint en compte aquest antecedents i fets, el Síndic entén que tot el que fa referència al règim funerari i a les seves vicissituds obliga els gestors públics, per raons òbvies, a actuar amb una especial cura quant al respecte dels drets de les persones i al tractament, la interpretació i l'aplicació del procediment administratiu i de les seves peculiaritats. Tot i així, si bé amb l'excepció descrita, entén que els serveis municipals han complert formalment amb el procediment que ha de conduir a la declaració de caducitat del dret. Tanmateix, sembla que es podria haver actuat de manera més diligent en la localització dels possibles hereus o beneficiaris tenint en compte que un cop produïda la caducitat i buidat el nínxol, resulta impossible recuperar el dret i les restes.
Així, el Síndic entén que fent ús de les noves tècniques d'organització i tractament digital de les dades i del degut principi de col·laboració administrativa i criteris d'eficiència i servei als ciutadans (article 3.2 de la Llei 30/1992), que bé s'utilitza en altres àmbits de la gestió pública, es podrien haver intentat altres vies per localitzar les persones interessades. A títol d'exemple, resulta que la filla dels titulars del dret funerari està domiciliada en aquest municipi de Sant Cugat del Vallès. Igualment es pot pensar que l'Ajuntament disposa d'antecedents documentals del familiar responsable del darrer enterrament, amb característiques de la comanda del servei i pagament de despeses. Aquest esforç per part de l'Administració municipal per tal de localitzat els hereus del dret, llevat d'informació de la qual ara no es disposa, no sembla que s'hagi dut a terme.
Quant al dipòsit de les restes a l'ossera comuna, si bé la normativa sobre policia sanitària mortuòria no preveu res d'especial de com ha de fer-se, s'entén que es podria establir un protocol que permetés, al menys durant un termini de temps concret, localitzar les restes amb les garanties suficients.
En conseqüència, el Síndic suggereix al consistori, en primer lloc, que millori i apliqui les tècniques de localització de dades disponibles existents i la col·laboració interadministrativa per tal d'esgotar totes les possibilitats raonables i proporcionades dirigides a localitzar els hereus o beneficiaris dels drets funeraris per tal que, amb coneixement de causa, actuïn conforme a dret i segons com els convingui; en segon lloc, que respecti el deure legal de dur a terme les notificacions conforme estableix l'article 59 de la Llei 30/1992; i en tercer lloc, que estableixi un procediment i un protocol específics per tal que durant una durada de temps determinat es pugui conèixer la pertinença de les restes recuperades.