El promotor, educador de serveis socials del Casc Antic de Barcelona, es queixa de la manca de resposta de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (en endavant DGAIA) el passat dia 20 de novembre de 2009 en relació amb la denúncia de dos infants que es troben en situació d'alt risc.
En la queixa s'exposa que aquell dia els dos menors van comunicar a l'institut d'educació secundària (en endavant IES) Miquel Taradell el seu temor a tornar al domicili familiar per por a ser agredits per la seva mare i van mostrar diferents contusions i blaus que tenien a diverses parts del cos. Cal assenyalar que un dels dos menors portava tres dies desaparegut de casa i de l'institut, i que va ser trobat per professors del centre, que el van acompanyar a l'IES.
Segons la informació facilitada, la situació del nucli familiar dels menors era objecte d'intervenció per part del centre de serveis socials Casc Antic, però al llarg del curs es va anar observant indicadors d'agressivitat del document d'identificació provisional (DIP), manca d'higiene i absentisme dels dos germans al centre obert on assistien, manca de supervisió adulta i utilització dels menors en la venda ambulant. Tot això va determinar, dos dies abans, que s'acordés una derivació imminent a l'equip d'atenció a la infància i adolescència (en endavant EAIA) competent, que en aquell moment encara no s'havia fet efectiva.
Els nois van ser acompanyats a les dependències de la DGAIA per un educador dels serveis socials d'atenció primària (en endavant SSAP), a les quatre de la tarda. Allà van ser informats que no podien ser atesos, i van ser derivats al telèfon Infància respon (900 300 777), des del qual van ser informats que des d'aquest servei no es podia fer res, atès que calia un informe social que justifiqués la urgència i que aquest fos adreçat dilluns a l'EAIA o al servei d'urgències.
Els infants van ser acompanyats aleshores per l'educador i una docent del centre a la comissaria de Mossos d'Esquadra, on se'ls va prendre declaració. Els nois també van ser acompanyats al consultori d'urgències mèdiques Peracamps, i en els informes mèdics emesos es va fer constar com a orientació diagnòstica maltractament infantil.
Els dos nois van ser conduïts després a la Fiscalia de Menors (Protecció), des d'on es va ordenar el seu ingrés en un centre de protecció aquella nit. Tanmateix, en la queixa s'exposa el desacord amb el fet que a les 16 hores de la tarda d'un divendres el Servei d'Urgències de la DGAIA estigués tancat, i amb el fet que la resposta del telèfon de la Infància fos que no es podia dur a terme cap actuació.
En vista del que exposa el DASC i arran de la informació de l'expedient, s'observa el següent:
En primer lloc, aquests infants es trobaven en un dels supòsits que recull el Protocol marc d'actuació en casos de maltractament infantil i abús sexual: "sospita fonamentada d'abús sexual o de maltractament greu", ja que havien revelat a la mestra i a un educador social els maltractaments que rebien i havien manifestat el seu rebuig a tornar a casa. Hi havia indicadors de maltractament: antecedents de maltractaments en un germà gran, tutelat i ingressat en un centre residencial d'acció educativa (CRAE); incompliments del Pla de millora per part dels pares; i un inadequat exercici de la pàtria potestat: utilització dels infants per la venda ambulant, negligència, manca d'higiene, etc.
Per a aquestes situacions, el Síndic recorda que el Protocol estableix que l'infant maltractat ha de sortir sense demora del nucli on viu perquè és altament probable que torni a rebre el maltractament que se li ha infligit. Això justifica la urgència de l'assumpció de la tutela de l'infant per part de l'Administració i del trasllat de l'infant a una família d'acollida d'urgència i diagnòstic o a un centre d'acolliment o residencial segons les seves necessitats.
També recorda que l'esmentat Protocol cita entre els seus principis: "Prestar atenció de manera immediata i àgil, evitant demores en la intervenció i sempre que sigui possible des dels serveis més propers, i posar especial atenció als processos de detecció i comunicació de les situacions d'abús sexual o maltractament, per la qual cosa és essencial la implicació i la intervenció dels professionals que treballen a primera línia".
Respecte de la responsabilitat del Departament d'Educació davant les situacions de maltractament infantil, el Protocol diu que "[...] l'escola esdevé una institució clau en la prevenció i la detecció de possibles situacions de maltractament infantil. És important, doncs, que totes les persones que formen part de la institució escolar, incloent-hi els professionals del primer cicle de l'educació infantil, coneguin les formes de detecció dels maltractaments, així com els canals de denúncia".
Quant al procediment que cal emprar en aquests casos des de l'escola, s'assenyala que "quan el centre educatiu té sospites d'un possible maltractament o abús sexual sobre un infant, la direcció ho ha de comunicar a la DGAIA i a la Fiscalia de Menors", i recorda que "tal com es recull en el nostre ordenament jurídic, totes les persones i/o institucions tenen l'obligació de comunicar a les autoritats competents les situacions que comportin un risc per al menor o el seu desemparament".
En aquest cas, l'escola va actuar com li corresponia i, coneixedora de la intervenció dels SSAP, va avisar també l'educador social que feia el seguiment de la família, el qual va decidir acompanyar també els infants per demanar protecció, juntament amb la mestra. Així, davant la situació de sospita fonamentada de maltractaments, l'IES i l'equip d'atenció psicopedagògica (EAP) van atendre l'alumne, van demanar la intervenció de l'equip bàsic d'atenció social primària (EBASP), l'educador del qual, juntament amb la mare, van acudir a l'IES. Els dos nois es van ratificar en la negativa de tornar a casa, i van confirmar els motius d'aquesta negativa, per la qual cosa l'educador i la professora els van portar a la DGAIA.
En aquest moment es va generar la queixa formulada, ja que no es va trobar a la DGAIA cap dispositiu d'acollida ni de gestió de la situació dels infants: ningú que escoltés, estudiés, valorés, derivés i fes les gestions conduents a la protecció dels infants. L'únic dispositiu que van trobar va ser el telèfon d'urgències al qual van ser adreçats pels guardes de seguretat. Però des del telèfon d'urgències no es va donar tampoc resposta a la situació ni cap mena d'informació sobre el circuit que calia seguir per tal que els nens fossin protegits.
El Síndic entén que és una qüestió molt greu la manca de resposta de l'Administració competent en matèria de protecció de menors a la situació que es plantejava, i reflecteix també una manca de sensibilitat i de recolzament a la situació dels nois, els quals estaven espantats davant la possibilitat de no ser creguts o de no ser acollits per la DGAIA i per les conseqüències que aquest fet comportaria per a ells: el retorn a casa després d'haver denunciat els pares.
Es pot argumentar que els professionals que acompanyaven els infants haurien d'haver anat directament als Mossos d'Esquadra, però s'entén que un divendres a les 4 de la tarda fos considerat horari d'oficina, si es té en compte que tant l'IES com el centre de serveis socials eren oberts. Potser si els fets haguessin succeït a la nit, els acompanyants s'haurien adreçat directament als Mossos. D'altra banda, el Síndic es pregunta quina informació tenen els centres docents i els centres de serveis socials sobre l'horari i el calendari d'obertura de la DGAIA i sobre el protocol que cal seguir segons cada situació.
Atès que la DGAIA és la institució responsable de la protecció dels infants maltractats, i que des de la perspectiva de l'interès superior de l'infant, establert per l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants: "qualsevol decisió que prengui l'administració ha d'assegurar l'interès superior de l'infant", i que cal prendre les mesures necessàries per assegurar que en les decisions que afecten la protecció de la infància desemparada, aquest principi d'actuació hauria de ser prioritari en l'abordatge de les situacions de maltractament infantil.
El Síndic considera que el sistema de protecció no hauria de tenir escletxes i, en aquest sentit, s'entén que un protocol és un instrument per optimitzar, facilitar, orientar i assegurar que no queda cap situació per atendre, no per tancar possibilitats; que una persona s'ha de poder adreçar a qualsevol de les portes institucionals per a la protecció d'uns infants, sense que la trobi tancada; i que si ho està, hi ha d'haver alguna indicació per la derivació a la finestreta que correspon. Qui rep una comunicació de maltractament, ha de posar en marxa els mecanismes de protecció.
Davant d'aquest cas, amb relació a la supressió del Servei d'Urgències de la DGAIA i a l'actual dispositiu d'atenció, el Síndic recorda que cap decisió no és justificable des de la lògica administrativa si es demostra que no atén l'interès superior de l'infant, i que en el Pla de qualitat 2008/2010, que defineix les línies estratègiques que cal endegar per millorar la qualitat del sistema de protecció, la DGAIA insisteix en el necessari lideratge que ha d'exercir per garantir que tots els processos siguin eficaços.
En la situació per la qual van passar aquests dos germans, si els professionals que acompanyaven els infants haguessin fet cas de la orientació que els va donar la DGAIA telefònicament, potser haurien retornat els nens a casa seva, a l'espera de poder redactar un informe per presentar-lo el dilluns següent.
Després d'aquestes consideracions i per tot el que s'ha exposat fins aquí, s'observa una manca d'implicació i de responsabilitat en la reacció de la DGAIA, per no tenir cap dispositiu a la seva seu, i per la resposta facilitada pel telèfon d'urgències.
En segon lloc, aquest cas fa referència també a un altre protocol, el Protocol d'actuació entre la Secretaria d'Infància i Adolescència del DASC i la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació per garantir la protecció dels infants i adolescents en situació de risc o desemparament, que tot i que signat amb posterioritat als fets, (juny de 2010), no s'ha d'obviar. Així, en l'apartat quart s'acorda:
"- La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (en endavant PG-ME) posa a disposició de la DGAIA totes les persones infants i adolescents no tutelats per l'entitat protectora, en situació de desprotecció transitòria i indeterminada, localitzades durant es intervencions policials, prèvia comunicació preceptiva entre els interlocutors indicats en l'apartat segon, punt 8, d'aquest Protocol (l'apartat segon punt 8 estableix quins son els interlocutors territorials i quina és la seva funció).
- El procediment d'actuació en aquests casos és: a) la PG-ME informa telefònicament a la DGAIA sobre el menor localitzat i li remet les dades disponibles; b) la DGAIA, per mitjà de la resolució administrativa corresponent, assumeix la protecció immediata de l'infant disposant la seva guarda provisional assistencial en un centre o en família acollidora d'urgència i comunica aquesta decisió a la PG-ME; c) la PG-ME executa la mesura de protecció immediata traslladant l'infant al centre designat per l'entitat protectora.
- Respecte de l'actuació de la PG-ME, el Protocol Marc diu que en els casos en què la policia sigui la primera instància per denunciar un afer d'abusos sexuals i altres maltractaments a menors, aquesta institució garantirà, quan sigui necessari, i amb la finalitat de neutralitzar la situació de risc en què es pugui trobar el menor: a) la derivació als serveis sanitaris de referència; b) la comunicació a la DGAIA, així com també la coordinació que correspongui; i c) la comunicació a l'autoritat judicial corresponent i la coordinació amb el metge forense si és necessària l'exploració física del menor".
Totes tres coses es van fer des de la Comissaria de la PG-ME i els nens van rebre la protecció jurídica i assistencial que la seva situació de desemparament requeria.
D'acord amb aquest protocol, el procediment emprat en la intervenció protectora des del moment en què els acompanyants dels infants van a la Comissaria dels Mossos d'Esquadra és correcte, es va actuar segons estableix el protocol.
En conseqüència, en primer lloc, el Síndic recorda i reitera al DASC els suggeriments realitzats a l'informe presentat al Parlament de Catalunya, el juny de 2009, "El sistema de protecció a Catalunya", en l'apartat d'atenció a les situacions urgents:
1. S'han detectat disfuncions amb relació a l'atenció immediata als infants en situació d'alt risc o que havien patit maltractaments, que l'atenció i la gestió de les situacions urgents no estava ben resolta, i recomanava "revisar els mecanismes d'atenció de les urgències, assegurar una resposta adequada de l'Administració mitjançant personal altament especialitzat i un dispositiu d'abordatge que inclogués la capacitat de presa de decisió de mesures i d'assignació de recursos.
2. El dret de l'infant a ser protegit implica el compliment d'uns requisits mínims d'atenció i que alguns dels requisits assenyalats s'havien perdut arran de la supressió del Servei d'Urgències en la reorganització de la DGAIA l'any 2006, moment fins el qual l'esmentat servei atenia les situacions d'urgència d'infants que no havien estat estudiats i valorats per l'EAIA, com el cas de la present queixa.
3. Diversos agents del sistema de benestar han exposat la manca d'interlocutors vàlids i experts davant la detecció de situacions d'urgència, i el buit assistencial generat per la supressió del Servei d'Urgències".
Amb relació a l'assumpte objecte de la queixa, el Síndic suggereix que:
1. Es revisin els horaris actuals d'atenció a les urgències i es valori si són els adequats per assegurar l'atenció de les situacions urgents.
2. Es consideri la conveniència d'implantar un sistema d'informació a la DGAIA, en l'horari fora d'oficina, per personal altre que el de seguretat privada que té per funció la custodia de l'edifici.
3. S'investigui si les instruccions donades a les persones que atenen el telèfon d'urgències donen resposta a les situacions de maltractament infantil que s'hi poden plantejar.
4. Es difonguin als centres de serveis socials i a les escoles i instituts els horaris i el calendari d'obertura de la DGAIA, així com les instruccions precises d'actuació davant una situació de maltractament infantil segons el moment i el dia en què es coneixen.