La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de la renda mínima d'inserció (en endavant RMI) que percebia.
Exposa que des del 12 de març de 2012 resideix en un recurs d'acolliment i recuperació per a dones que han patit violència masclista, juntament amb tres fills menors. La prestació va ser sol·licitada en data 1 de maig de 2011, i li va ser concedida. En data 27 de juliol de 2012, però, se la va informar que havia estat exclosa del programa de l'RMI perquè no quedava demostrat que el pare del seu fills no li estigués passant la pensió d'aliments, la qual cosa ha quedat demostrada posteriorment per mitjà de la presentació d'un còpia de la denúncia interposada davant dels Mossos d'Esquadra en data 6 d'agost de 2012.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'assenyala que des del 5 d'abril de 2012 la promotora rebia una prestació de la renda activa d'inserció (en endavant RAI) a més d'una prestació d'aliments de 300 euros per a la manutenció dels seus tres fills. Tot i això, segons l'informe emès per la treballadora social de referència, la prestació RAI la té aprovada en data 3 de maig de 2012 fins al 4 de març de 2013.
Per tant, es pot entendre que s'ha produït una confusió en el càlcul dels ingressos que rebia la unitat familiar perquè l'informe de serveis socials indica que la unitat familiar percebia, al maig de 2012, 159 euros d'RMI en deduir-se'n la prestació de subsidi de 426 euros que rebia el pare dels seus fills i llavors parella de la promotora.
En tot cas, pel que fa als 300 euros que s'al·leguen com a ingressos que s'han tingut en compte a l'hora d'acordar l'extinció, val a dir que a l'agost de 2012 la promotora va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra per impagament de la pensió d'aliments.
D'acord amb això, es conclou que a partir de l'1 d'agost de 2012 la promotora tan sols cobrava els 426 euros en concepte de RAI, motiu pel qual els serveis socials van comunicar la nova situació personal de la unitat familiar i van sol·licitar la revisió de l'extinció. No obstant això, si, com sembla, no es va tenir en compte aquesta valoració perquè es va considerar que la promotora ja cobrava la RAI, el més adequat hagués estat deduir de l'import de l'RMI l'import de la RAI i abonar la diferència, amb el límit de no superar el salari mínim interprofessional.
De l'anàlisi de la normativa de la renda mínima d'inserció es pot concloure que, tot i que per calcular la prestació de l'RMI es tenen compte els ingressos de tots els membres de la unitat familiar, no es preveu la incompatibilitat entre aquesta prestació i la RAI. Per això, es considera que l'extinció de la prestació no s'hauria d'haver produït sinó que en tot cas, d'acord amb l'informe emès pels serveis socials, s'hauria d'haver deixat sense efecte i acordar-ne el pagament i la modificació oportuna.
Posteriorment, la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom ha informat que ha rectificat l'error que s'havia produït i que en data 19 de març de 2014 es va deixar sense efectes l'extinció de la prestació de la promotora i es va reprendre la prestació. A dia d'avui, queda pendent el pagament de les mensualitats d'agost de 2012 a febrer de 2014, ambdós inclosos, que encara no s'han pogut abonar per manca de disponibilitat de crèdit.
D'acord amb això, el Síndic dóna per finalitzada la seva intervenció, tot i que demana al Departament d'Empresa i Ocupació que adopti les mesures oportunes perquè s'abonin les mensualitats pendents a la promotora tan bon punt hi hagi disponibilitat de crèdit suficient.