L'Ajuntament de Torroella de Montgrí comunica que l'establiment en qüestió consisteix en una activitat recreativa que té una llicència ambiental per funcionar com a discoteca, amb un aforament de 282 persones, i que es troba en una zona A, de sensibilitat acústica alta, igual que l'habitatge de la promotora de la queixa.
A partir del contingut de l'informe de l'Ajuntament, el Síndic fa les consideracions següents:
1. Segons indica l'informe, l'avaluació ambiental, verificada el 15 de març de 2008, estava integrada per un informe acústic de 2005 que concloïa que davant del carrer de la promotora no es percep cap diferència entre la discoteca aturada o en funcionament perquè el nivell equivalent és, respectivament, de 54,8 db i de 55,1 db. Amb relació a aquest punt, el Síndic qüestiona, a la llum de l'annex III de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, en la redacció donada pel Decret 176/2009, l'operativitat d'aquest estudi acústic. En la determinació dels nivells d'immissió (apartat 4.2) amb relació al nivell de soroll residual es fa constar que si el nivell sonor d'immissió d'un entorn, incloent la font o les fonts que s'avaluen, és de menys de 3 db respecte del nivell de soroll residual, no es pot aplicar cap correcció per sostreure aquest darrer. Per aquest motiu, la disposició citada assenyala que caldrà repetir el mesurament en un moment en què sigui possible incrementar-la o determinar mitjançant altres mètodes la contribució de la font o fonts a l'entorn que s'ha d'avaluar.
2. D'altra banda, l'informe emès per la Policia Local amb relació a les queixes per les denúncies per sorolls serveix per posar de manifest l'escassa eficàcia de la intervenció dels agents de la Policia Local en resposta a les nou incidències relacionades amb l'establiment en qüestió, ja que les actuacions es van limitar a desplaçar-se i fer acte de presència sense aixecar cap acta, malgrat que en uns casos es van constatar aldarulls a la via pública i, en altres, molèsties per l'elevat volum de la música, sense especificar-ne els motius, com ara, si provenien del fet que les portes i/o finestres de l'establiment quedaven obertes, de manera que invalidaven l'aïllament del local.
Tot i que el Síndic confia que aquest any el consistori haurà previst mesures perquè incidències com les de l'estiu passat no tornin a succeir, suggereix que es donin instruccions precises a la Policia Local perquè amb motiu de cada intervenció aixequi una acta detallada que especifiqui el lloc, l'hora i el tipus de soroll, a banda de poder fer els mesuraments sonomètrics pertinents, en el cas que els agents tinguin la formació adequada i els aparells de mesura pertinents, degudament calibrats i verificats.
El Síndic desconeix si l'Ajuntament disposa d'una ordenança de policia que tipifiqui conductes ciutadanes a la via pública que puguin pertorbar el descans dels veïns. En el cas que així fos, s'entén que les situacions d'alteracions de la convivència per crits i sorolls al carrer haurien de merèixer una resposta municipal en aplicació de la normativa esmentada, per la qual cosa cal que l'acta identifiqui els causants dels aldarulls. En cas contrari, el Síndic suggereix que s'estudiï la possibilitat de tramitar-ne una.
3. L'informe municipal també assenyala que la zona on s'ubica l'establiment i l'habitatge afectat és una zona A. La zona A és la que comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. El Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica, en la redacció donada pel Decret 176/2009 abans citat, inclou dins de la zona A: espais d'interès natural, centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demanin una protecció acústica especial, els habitatges situats en el medi rural i les àrees amb predomini del sòl d'ús residencial.
En canvi, com a zona de sensibilitat acústica moderada (B), que és el sector del territori que admet una percepció mitjana de soroll, s'hi inclouen: les àrees on coexisteixin sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents, àrees amb predomini de sòl d'ús terciari i àrees urbanitzades existents afectades per sòl d'ús industrial.
Per tant, el Síndic suggereix al consistori que estudiï si aquest carrer i la zona del voltant haurien de ser tractats com a zona B. En el cas de confirmar-se aquesta consideració, caldria que l'Ajuntament instés la revisió de la zonificació acústica mitjançant la tramitació procedimental escaient, de conformitat amb els articles 10 i 11 del Decret 176/2009, sens perjudici de sol·licitar el suport tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge. En cas contrari, caldria estudiar l'adopció de plans específics de mesures per minimitzar l'impacte acústic per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones acústiques en les quals se sobrepassin els objectius de qualitat acústica corresponents (article 33 del Decret 176/2009).
4. L'informe confirma que no s'ha fet cap mesurament acústic des de l'habitatge afectat, mesurament que, probablement, seria necessari per objectivar-ne la incidència. Tenint en compte el que s'ha assenyalat en el punt 1 amb relació a l'operativitat de l'estudi acústic, el Síndic creu que en el cas que enguany es reproduïssin les molèsties, l'Ajuntament hauria de respondre amb immediatesa i encarregar la realització d'un mesurament acústic des de l'habitatge a fi de poder adoptar les mesures cautelars escaients, si és el cas, en aplicació de la Llei 16/2002.
Les consideracions que conté l'informe municipal sobre el fet que el Decret 176/2009 no és exigible fins al termini de dos anys des que entra en vigor, és a dir, fins al 17 de novembre de 2011, s'haurien de matisar en el sentit que el que diu el Decret és que qualsevol activitat disposa d'un termini de dos anys per ajustar-se als valors límits d'immissió, però en la determinació dels mesuraments cal seguir el que fixa el Decret.
5. El Síndic recorda que la possibilitat d'exigir la instal·lació d'un limitador acústic pot venir imposada per resolució municipal, degudament fonamentada (a partir de les incidències que es puguin detectar), i tenint en compte l'article 19 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll. Aquest article disposa que l'Administració pot establir, en els termes previstos en l'autorització corresponent, una llicència o qualsevol altra figura d'intervenció, un sistema d'autocontrol de les emissions acústiques.
6. Finalment, l'informe municipal no indica si l'establiment disposa o no de personal de vigilància. En aplicació del Decret 205/2001, de 24 de juliol, i per raó de l'aforament (282 persones), l'establiment hauria de disposar, com a mínim, d'un vigilant de seguretat; això, segons el Decret 348/2004, de 20 de juliol, es pot modificar si es disposa, com a mínim, d'una persona per al control d'accés legalment habilitada, per a la qual cosa cal fer la comunicació oportuna a la Direcció General del Joc i d'Espectacles. En tant que la presència del vigilant o de la persona de control pot contribuir a minvar les incidències que puguin produir els clients al voltant de l'establiment, el Síndic suggereix que es verifiqui si l'establiment compleix amb les disposicions precedents.
També recorda que per dur a terme el mesurament sonomètric el consistori pot demanar el suport de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.