L'Àrea d'Educació del Consell Comarcal del Montsià exposa que la política de garantir la gratuïtat del transport i del menjador escolars als alumnes que residien al mateix municipi d'escolarització però a més de tres quilòmetres de la seva escola es va haver de restringir a partir del curs 2008/2009 arran de la reducció (o congelació) de la partida pressupostària que el Departament d'Educació transfereix als consells comarcals per a la gestió d'aquests serveis. D'ençà del curs 2008/2009 la gratuïtat per als alumnes escolaritzats al mateix municipi de residència ha quedat restringida a aquells que viuen a un nucli de població històric o nucli agregat, i s'exclou l'alumnat resident en urbanitzacions o veïnats disseminats, com el cas que relata la persona interessada.
Per tant, segons es desprèn de l'informe, aquest criteri sembla justificar-se per raons històriques, ja que els barris o pedanies d'Ulldecona tenien a mitjan segle passat escola pròpia, escoles que van ser clausurades com a conseqüència d'un procés de concentració escolar que va portar els infants residents a aquests nuclis a desplaçar-se a l'escola de la vila.
Un cop analitzats aquests arguments, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, convé recordar que la provisió dels serveis de menjador i transport escolars a Catalunya està regulada pel Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament, i pel Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, respectivament.
En síntesi, aquesta normativa preveu que el servei de transport escolar sigui de provisió obligatòria i gratuïta per als alumnes d'educació obligatòria "[...] que hagin d'escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre públic [o sufragat amb fons públics] ordinari o d'educació especial, proposat pel Departament d'Ensenyament". De manera similar, i segons aquesta normativa, el servei escolar de menjador ha de ser de provisió obligatòria i gratuïta per als alumnes dels ensenyaments obligatoris escolaritzats en centres docents públics que es trobin en la condició d'"estar obligats a desplaçar-se fora del seu propi municipi de residència, per inexistència en aquest d'oferta del nivell educatiu corresponent" o "estar escolaritzats en centres d'educació especial o en centres d'acció especial". Per a la resta de casos, doncs, la provisió d'aquests serveis està prevista com a opcional i no necessàriament gratuïta.
D'acord amb aquest ordenament jurídic, la no-gratuïtat en la provisió d'aquests serveis entre l'alumnat que està escolaritzat al mateix municipi de residència no pot ser considerada formalment com a irregular.
Dit això, i malgrat que el servei no és obligatori ni gratuït, el mateix Decret 161/1996, en la disposició addicional primera, també preveu que quan les necessitats d'escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, es podrà facilitar el servei escolar de transport o la concessió d'ajuts a l'alumnat d'educació obligatòria que s'hagi de desplaçar a centres docents del mateix municipi però distants del seu lloc de residència.
Aquest sembla que és el cas objecte de queixa. Segons els informes rebuts, tant els alumnes residents a les pedanies com els alumnes exclosos de la provisió gratuïta que resideixen a les urbanitzacions i als veïnats disseminats es troben a més de cinc quilòmetres del centre docent, distància suficient per garantir unes condicions de transport adequades.
De fet, i en motiu de nombroses queixes sobre aquest assumpte arreu de Catalunya, el Síndic ha reiterat al Departament d'Educació i als consells comarcals afectats que l'aplicació de la normativa esmentada més amunt, que regula els serveis de transport i menjador escolars, produeix resultats de vegades injustos, i greuges entre alumnes en el tracte rebut per part de l'Administració, només pel fet de procedir d'un o altre municipi. En molts indrets, per exemple, succeeix que alumnes que procedeixen d'altres municipis situats a una distància menor respecte del centre escolar tenen el transport i el menjador gratuïts, mentre que alumnes que procedeixen del mateix municipi però d'un nucli urbà més allunyat del centre no tenen el servei de transport garantit.
La divisió administrativa entre termes municipals no ha de ser motiu d'un tracte diferenciat entre dos alumnes que comparteixen condicions similars de proximitat al centre per a l'ús d'uns serveis d'abast territorial supramunicipal, concebuts, en part, per fer accessible l'escolarització als infants que viuen lluny dels centres.
D'acord amb això, el Síndic considera que la manca d'obligatorietat en la provisió del servei de transport escolar dins un mateix municipi no ha de prevaldre sobre el dret, de caràcter superior, dels infants a l'accés a l'educació i a l'escolaritat gratuïta en l'etapa d'escolarització obligatòria.
Així, el Síndic entén que l'actual normativa de transport escolar no garanteix suficientment aquests drets entre els alumnes que resideixen lluny del centre escolar (amb el centre escolar dins del mateix municipi de residència).
Davant d'aquesta situació, i davant del fet que el problema plantejat per la persona interessada ha estat objecte de queixa de moltes altres famílies d'arreu de Catalunya que han vist limitat l'accés i la gratuïtat als serveis de transport i menjador escolars, especialment arran de la congelació de les partides pressupostàries per part del Departament d'Educació, el Síndic està elaborant un informe extraordinari complet i conjunt que suggereixi possibles solucions a les vulneracions de dret plantejades.
En aquest sentit, es valora molt positivament la mesura adoptada pel Consell Comarcal del Montsià de garantir fins al curs 2008/2009 la gratuïtat d'aquests serveis als alumnes que s'havien de desplaçar més de tres quilòmetres per escolaritzar-se. Establir un criteri de distància geogràfica és socialment més just i s'ajusta més a les necessitats reals que emprar el criteri de lloc de residència (dins o fora municipi), establert per norma.
Convé recordar que, en part, la gratuïtat dels serveis de transport i menjador escolars, especialment en zones rurals, s'explica per la necessitat de promoure l'accessibilitat de l'educació a aquells alumnes que tenen dèficits de proximitat en relació amb l'escola.
Precisament, d'acord amb aquesta reflexió d'atenir-se al criteri de distància geogràfica sobre el criteri de lloc de residència, el Síndic considera que pot representar un greuge excloure d'aquesta mesura l'alumnat en funció de si resideix o no a una tipologia de nucli, i no pas en funció de les seves condicions de proximitat reals respecte a l'escola. Així, pot donar-se el cas d'alumnes que, tot i residir més lluny del centre educatiu, no tenen accés gratuït als serveis de menjador i transport escolars, en contrast amb altres alumnes que, tot i residir a menys distància geogràfica del centre, sí que tenen garantida la gratuïtat.
Si bé es comprenen els arguments històrics argüits per l'Administració comarcal, cal tenir present que els alumnes residents a urbanitzacions o veïnats disseminats també haguessin tingut accés a les escoles dels barris o pedanies d'Ulldecona si no haguessin estat clausurades anys enrere. El procés de concentració escolar esmentat anteriorment no només afecta negativament, quant a l'accessibilitat de l'educació, els infants residents a aquests nuclis de població històrics, sinó també als residents a urbanitzacions o veïnats disseminats propers a aquests nuclis de població.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Consell Comarcal del Montsià que valori la possibilitat de reduir el greuge anteriorment esmentat per als diferents alumnes afectats, entre els quals hi ha el fill de la persona interessada, i que apliqui criteris de distància geogràfica (a més de criteris socioeconòmics) a l'hora d'establir les condicions de gratuïtat en l'accés als serveis de transport i menjador escolars.