El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'extinció de la prestació de renda mínima d'inserció, ja que considera que no té en compte la situació real i les necessitats de la seva família. Indica que no disposen de recursos per atendre les necessitats bàsiques, i que amb la supressió d'aquest ajut es troba en una situació crítica.
De l'informe tramès per la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom es desprèn que l'extinció es va acordar perquè la unitat familiar percebia altres prestacions públiques per una quantia superior a l'import de la prestació de renda mínima d'inserció concedida. En l'informe s'assenyala també que està pendent la resolució del recurs d'alçada presentat per la persona interessada.
Per la seva banda, el Síndic indica que no se li han facilitat les dades que demanava sobre els ingressos que s'han tingut en compte per determinar la suspensió de la prestació, com ara el detall dels ingressos que percep la unitat familiar, el concepte, el límit d'ingressos aplicable al cas, etc. Aquestes dades, que resulten essencials per avaluar la correcció o no de la decisió adoptada, no s'inclouen tampoc en la resolució emesa.
Cal tenir en compte que la motivació dels actes administratius és un element essencial de la bona pràctica administrativa i una garantia per a les persones interessades. La motivació, encara que sigui succinta, ha de ser suficient per conèixer amb exactitud els elements fàctics i jurídics que determinen la decisió adoptada.
Per aquest motiu, el Síndic recorda al Departament d'Empresa i Ocupació el deure de motivar convenientment les resolucions administratives i la conveniència de millorar el contingut de les resolucions que es dicten en aquests procediments, de manera que incorporin les dades necessàries perquè les persones interessades tinguin coneixement efectiu dels motius de la decisió que s'adopta i puguin exercir amb garanties el seu dret de defensa.
En aquest sentit, cal recordar també que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos que es presentin contra les resolucions adoptades. D'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre el recurs d'alçada és de tres mesos.
Per tot això, el Síndic recorda al Departament el deure de respectar el termini màxim de resolució dels recursos administratius i, en conseqüència, l'insta a resoldre amb celeritat el recurs d'alçada interposat pel promotor contra la resolució de 12 d'agost de 2011 per la qual s'establia l'extinció de la prestació.