La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'import dels drets de connexió per l'alta del servei de subministrament d'aigua d'ús domèstica a Sant Pere de Ribes, que considera que dupliquen els d'altres poblacions, i amb el fet que la companyia distribuïdora no li ha permès pagar-los de forma fraccionada.
D'una banda, pel que fa als imports que es van facturar en concepte de drets de connexió, s'ha confirmat que corresponien a l'Ordenança fiscal aprovada per l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes en data 27 d'octubre de 2009 i aplicables als nous contractes que se subscriguessin a partir de l'1 de gener de 2010.
Cal tenir present que els preus del consum domèstic d'aigua estan sotmesos al règim d'autorització prèvia, competència de la Comissió de Preus de Catalunya, que és un organisme públic integrat a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de la qual formen part representants de l'Administració, d'organitzacions empresarials i sindicals representatives i de consumidors a Catalunya.
Així doncs, és un organisme aliè a l'Administració municipal el que aprova les tarifes o els preus basant-se en els càlculs de costos del servei. En aquest sentit, el Síndic no pot substituir ni qüestionar la valoració tècnica feta per l'òrgan que té legalment encomanada aquesta funció.
Cal tenir present que, en tot cas, s'ha de compaginar que les tarifes del subministrament d'aigua garanteixin l'equilibri economicofinancer de l'explotació del servei amb el fet que el subministrament d'aigua als habitatges és un servei bàsic i, per tant, ha de tenir un preu assequible i accessible per tothom.
D'altra banda, pel que fa a la impossibilitat d'ajornar la quota tarifària que exposava la persona interessada, l'Ajuntament informa es van iniciar converses perquè l'empresa concessionària millorés els aspectes d'atenció a l'usuari i també que es poguessin establir mecanismes de fraccionament de pagaments, especialment tenint en compte la situació socioeconòmica actual.
L'article 6.1 1.1 c) de l'Ordenança fiscal estableix la quantia de 330 euros com a quota tarifària per liquidar en concepte de drets de connexió, i reconeix el dret al finançament de la quota en tres terminis en el supòsit que qui sol·licita la connexió sigui un usuari d'habitatge que no sigui d'obra nova. Atès que en el cas de la persona interessada es tractava d'un habitatge d'obra nova, no reunia el requisit per gaudir del dret al fraccionament que recull l'Ordenança fiscal.
Ara bé, segons l'article 65 de la Llei general tributària, la persona obligada al pagament pot sol·licitar-ne l'ajornament quan la seva situació economicofinancera li impedeixi efectuar el pagament en els terminis establerts. La possibilitat d'ajornament o fraccionament es desenvolupa a través de l'article 44 del Reglament general de recaptació.
Per aquest motiu, el Síndic no considera justificada la denegació del fraccionament de la factura en tots els casos quan l'usuari de l'habitatge sigui d'una obra nova. Així doncs, suggereix a l'Ajuntament que prengui les mesures oportunes per acceptar el fraccionament dels drets de connexió en tots els casos en què la situació economicofinancera de la persona impedeixi el pagament de l'alta en els terminis establerts, i que aquest dret es pugui exercir de forma independent del fet que l'habitatge sigui o no sigui obra nova.