El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH) pel retard en el pagament dels ajuts per a la rehabilitació que el seu pare i la resta de veïns de la comunitat de propietaris van demanar per raó de les obres d'instal·lació d'un ascensor a un immoble situat a Cornellà de Llobregat.
Segons indica el promotor, tots els veïns amb excepció dels seus pares ja han cobrat els ajuts sol·licitats.
El DMAH va informar que el pare del promotor no tenia dret a cobrar la subvenció que reclamava perquè la Direcció General de Qualitat de l'Edificació considera que aquesta persona va sol·licitar el certificat d'actuacions protegibles i no la subvenció a fons perdut dels ajuts a la rehabilitació, que és la que van sol·licitar els seus veïns.
Arran de la informació de què es disposa, el Síndic constata que, en efecte, quan la persona interessada va presentar la seva sol·licitud d'ajut només va marcar la casella relativa a la sol·licitud del certificat d'actuacions protegibles.
Tanmateix, una anàlisi més detallada dels elements que concorren en aquest cas, fa concloure que està suficientment justificada la revisió de l'expedient administratiu per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya amb la finalitat última de reconèixer el dret del promotor a percebre l'import que li correspon en concepte d'ajuts per a la rehabilitació, pels motius que s'exposen a continuació:
1. Per aplicació del principi de confiança legítima i del principi de bona fe que han de regir les relacions entre l'Administració i els ciutadans
Segons ha estat establert per la doctrina jurisprudencial de forma reiterada, l'activitat de l'Administració pública en un estat de dret ha d'estar dominada pel principi de confiança legítima, que emergeix de l'article 103 de la Constitució espanyola lligat a la seguretat jurídica de l'article 9.3 del mateix text constitucional, en el sentit d'implicar deures de lleialtat i de bona fe entre els ciutadans i l'Administració.
En aquest cas, la persona interessada va obrar amb la confiança legítima que li va generar el fet que, un cop presentada la sol·licitud d'ajut i la documentació corresponent, l'Administració no li sol·licités en cap moment l'aportació de cap tipus de documentació complementària o aclariment.
2. Per aplicació del principi segons el qual l'Administració no pot anar en contra dels seus propis actes
Un cop presentada la sol·licitud per part de la persona interessada, la Direcció General d'Habitatge va dictar una resolució que qualificava provisionalment les obres de rehabilitació de l'habitatge amb un pressupost individual protegible de 2.817,58 euros.
En aquella resolució l'Administració estableix literalment: "En relació amb la vostra sol·licitud per acollir-se als ajuts per a la rehabilitació, us notifiquem que...". I també: "S'han examinat les sol·licituds presentades pels promotors d'actuacions de rehabilitació per acollir-se als ajuts previstos per al finançament d'actuacions de rehabilitació protegides, així com la documentació presentada, la qual compleix els requisits i les condicions establerts a la normativa."
Així doncs, l'Administració dóna per vàlida la sol·licitud presentada pel promotor i li dóna el mateix tractament que a la resta de sol·licituds que van presentar els altres veïns de l'immoble, els quals han cobrat ja la subvenció.
Per tot això, el Síndic considera que no és procedent que l'Administració s'empari en el fet que el promotor només marqués la casella de sol·licitud de certificat d'actuacions protegibles per negar-li el dret a cobrar la subvenció que li correspon, igual que la resta de veïns de l'edifici que, conjuntament, han sufragat el cost econòmic d'instal·lació de l'ascensor.
En conseqüència, suggereix al Departament de Territori i Sostenibilitat que, d'acord amb els motius esmentats més amunt, revisi l'expedient administratiu relatiu a la sol·licitud de subvenció per obres de rehabilitació presentada per la persona interessada i se li reconegui el dret a percebre l'ajut econòmic que li correspon.