Resolució
Q-05805/2009 Manca de facilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques al recurs per manca de participació i informació del Pla director de l'àrea residencial estratègica del Sector Estació de Barberà del Vallès.

Matèries
Polítiques territorials
Urbanisme i habitatge
Planejament i execució urbanística
Data d'inici 14/12/2009
Data de l'últim moviment
Administracions afectades

Plantejament

El promotor es queixa del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques (en endavant ARE) de l'àmbit del Vallès Occidental pel que fa a l'ARE Sector Estació de Barberà del Vallès.

Contingut

El Síndic de Greuges indica a la persona interessada que no pot valorar la correcció o l'oportunitat de l'elecció dels terrenys on se situarà l'ARE en concret dins el municipi ni l'oportunitat de preveure-la per a un municipi determinat. Aquesta decisió la pren de forma discrecional l'administració competent per aprovar el Pla. 

Però en l'adopció d'aquesta resolució per part de l'administració competent hi ha uns elements reglats que sí que poden ser objecte del control del Síndic. Un d'aquests elements reglats és la participació ciutadana en l'elaboració i la formulació del Pla. 

Atès que s'han rebut altres queixes que plantejaven que la tramitació dels plans directors no garanteix totalment la participació dels veïns dels municipis en la presa de decisions, el Síndic ha adreçat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (en endavant DPTOP), aquestes reflexions:

"Aquestes àrees residencials estratègiques provenen de la classificació urbanística de terrenys com a sòl urbanitzable delimitat o de la modificació de les condicions del sòl urbanitzable o del sòl urbà no consolidat establertes pel planejament municipal vigent. Per tal d'agilitar els tràmits d'implantació de les ARE i aconseguir l'objectiu de crear més habitatge amb el menor temps possible, es va optar per desenvolupar-les mitjançant plans directors urbanístics (PDU)."

El Síndic valora positivament l'esforç del DPTOP a l'hora de trobar propostes imaginatives que augmentin la disponibilitat d'habitatge social per a satisfer la demanda. També considera extremadament positiu el fet de fer una valoració de futur de les necessitats d'habitatge i actuar de forma previsora. La situació de l'habitatge a Catalunya reclamava una solució urgent i ràpida.

Ara bé, el Síndic recorda que cal tenir en compte que la utilització del Pla director urbanístic (en endavant PDU) també planteja altres qüestions que han de ser tingudes en compte, si més no, per prendre la màxima cautela possible. Sense entrar a plantejar-nos si el caràcter supramunicipal del PDU s'adiu amb l'estricta municipalitat de fet de les ARE, l'agilitació dels tràmits de la creació d'aquestes ARE obliga la Generalitat a garantir el respecte al principi de participació, no sols dels ajuntaments implicats, sinó també de la ciutadania.

En els anuncis d'aprovació inicial dels plans directors s'indiquen les dependències de la comissió territorial d'urbanisme competent on es trobarà l'expedient per a la informació pública. També es comunica que es podrà consultar en el web del DPTOP. És cert que la Generalitat ha posat de manifest abastament que en el moment en què es va iniciar la tramitació de les ARE, el DPTOP va impulsar un procés de consulta als ajuntaments. Arran d'aquestes converses es va fer un primera tria, segons diu la Generalitat, dels sectors que podrien acollir una ARE. Això es va plasmar en un document d'objectius i propòsits, el febrer de 2008.  D'aquesta manera podia quedar preservat el principi d'autonomia municipal. Tanmateix, la preocupació del Síndic se centra en la participació directa de la ciutadania en aquest procés. 

S'ha de tenir en compte que les actuacions que es plantegen mitjançant les ARE tenen lloc exclusivament en l'àmbit territorial del municipi. Aquest àmbit es desenvolupa ordinàriament mitjançant el planejament general i derivat municipal. En aquest procés de planificació, i es tracta d'una altra de les característiques de l'evolució de la normativa urbanística aquests últims anys, hi ha dissenyat per a la participació ciutadana un ampli espai, el qual va més enllà del tràmit d'informació pública tradicional. A l'article 8 del Text refós diu que es garanteixen i s'han de fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i gestió. 

Amb aquesta finalitat es preveuen els consells assessors urbanístics, que els ajuntaments poden constituir amb caràcter informatiu i deliberatiu, i el programa de participació ciutadana, el qual, segons la llei d'urbanisme, expressa les mesures i les actuacions previstes per facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el tràmit d'informació pública.

Aquesta nova regulació respon a les tendències jurisprudencials que es refereixen a la participació del ciutadà per aportar idees i suggeriments i així evitar que l'aprovació d'un pla es converteixi en una imposició arbitrària o injustificada de l'Administració i no en el resultat d'una elaboració meditada, justificada i democràtica, fruït d'una àmplia participació de tothom que es vegi afectat. Es tracta doncs, de garantir la participació ciutadana real i no merament formal. 

Per això és important posar l'èmfasi en els instruments de participació que permeten al ciutadà aportar suggeriments, idees i alternatives. Aquesta participació es produeix, sobretot, en les fases preliminars de l'elaboració del planejament amb una finalitat diferent al tràmit d'informació pública mitjançant el qual els afectats pels plans poden defensar els seus interessos. Malauradament, la rapidesa amb la qual es volien establir les ARE en cada municipi no permetia aquest consens amb la ciutadania en general. 

Els plans directors reclassifiquen el sòl i estableixen les determinacions necessàries per a l'execució directa de les àrees, amb plena incidència en el patrimoni dels propietaris afectats. Tanmateix, en tant que l'aprovació inicial, provisional i definitiva és competència de la Generalitat, es produeix un allunyament de l'administració que ha d'elaborar el pla respecte de les persones realment afectades del municipi. En aquest sentit, és necessari, en funció del caràcter discrecional del planejament, possibilitar-ne el control al ciutadà, que no només coneix millor la realitat del municipi, sinó que resulta directament afectat per les determinacions del Pla.

Per tot això, el Síndic suggereix al DPTOP que dugui a terme les actuacions necessàries per facilitar l'accés del ciutadà als expedients dels plans directors i la seva participació no tan sols amb la presentació d'al·legacions sinó també amb l'aportació d'alternatives que permetin a l'Administració una decisió més elaborada i més democràtica.

Normativa i jurisprudència

Normativa

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya- DOGC.3887 (20/05/2003)
Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme- DOGC.3600 (21/03/2002)