Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb l'actuació de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA), en l'acolliment familiar del seu nebot, per una manca suficient de suport legal, psicològic, de protecció i de comprensió.
Exposen la situació familiar del menor; les dificultats a les quals han hagut de fer front en aquest acolliment; l'acolliment amb els avis i la inviabilitat d'aquest acolliment per la interferència dels pares del noi; el conflicte amb els pares sorgit arran de l'acolliment amb els oncles; la conflictivitat en les visites dels pares; el permís d'estada del noi amb els pares l'estiu de 2010; i, finament, del retorn a casa seva del menor, amb les incidències i les implicacions que aquest fet va comportar.
En resum, fan constar que s'han sentit desprotegits i poc ajudats per la DGAIA, tot i que manifesten que estan contents amb l'actuació de l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència.
Un cop estudiat l'informe tramès per la DGAIA, el Síndic ha fet arribar al Departament de Benestar Social i Família les consideracions següents:
1. En relació amb les pertinences del noi, el Síndic assenyala que en el cas d'un adolescent que ha patit una situació familiar tan complicada i complexa, l'Administració hauria de fer tots els esforços necessaris per assegurar que els canvis que es puguin produir en la vida del noi siguin el mínim de durs possible dins de la gravetat. El fet que el noi no pogués recuperar les seves pertinences és prou greu i se sumava a la resta de canvis i de conflictes relacionals.
2. Quant a la manca de suport legal que els promotors expressaven en la seva queixa, el Síndic considera que les famílies acollidores, siguin extenses o alienes, davant de denúncies dels pares dels infants acollits, haurien de rebre més acompanyament, per mitjà de l'assessorament, la orientació i el suport que cada cas requereixi.
3. Respecte de les visites amb els pares, no s'observa irregularitat per part de l'Administració, atès que els professionals que hi van intervenir van valorar que calien canvis en la dinàmica relacional dels pares abans d'orientar l'adolescent a mantenir contactes i visites amb ells.
4. En relació amb la proposta tècnica i administrativa de cara a la majoria d'edat, el Síndic ha exposat a l'Administració que aquest és un moment extremament complicat pels nois i les noies, especialment pels que estan en acolliment familiar, per la qual cosa és necessari un acompanyament i una dedicació especial dels professionals, tant al noi o noia com als acollidors.
Finalment, atès que en aquesta queixa es reflecteixen qüestions comunes que han estat objecte de queixa d'altres acollidors, el Síndic aprofita l'avinentesa per recordar a l'Administració algunes de les consideracions en relació amb l'acolliment familiar dels infants i joves en situacions de desemparament que va fer en l'Informe sobre els infants en alt risc a Catalunya, presentat al Parlament el juny de 2009:
a) Hi ha força queixes en les quals les famílies acollidores manifesten sentir-se poc ajudades i acompanyades per part de l'Administració pública, i que troben a faltar un suport proper en les incidències del dia a dia, sovint relacionades amb la família de l'infant, a més de suport i orientació psicològica, econòmica o legal en els difícils processos d'acolliment;
b) Cal fer un esforç en aquest sentit, ja que reverteix en una millora de la situació dels infants i adolescents en acolliment.
Un cop fets aquests suggeriments, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest assumpte.