La promotora exposa la situació que pateixen els seus pares per les molèsties per sorolls i els fums provinents de l'establiment de restauració situat en els baixos de l'immoble on viuen.
La persona interessada adjunta documentació dels fets següents:
Que l'Ajuntament informa que l'establiment, que inicialment havia estat un bar-pizzeria, té una llicència atorgada el 4 de maig de 1992, motiu pel qual al maig de 2007 va requerir al titular l'adequació a l'Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral.
Que a la llicència atorgada el 1992 es va incloure com a mesura correctora fixada per la Comissió d'Indústries i Activitats Classificades la d'evacuar els fums, gasos i bafs a una alçada suficient per no molestar els veïns.
Que consten moltes denúncies per molèsties per sorolls i fums provinents d'aquesta activitat.
Que el 3 de març de 2008 es va resoldre ordenar el tancament de l'activitat i precintar-la fins que no es comprovés la introducció de la mesura correctora.
Que el 4 d'abril de 2008 els serveis tècnics municipals van emetre un informe amb relació a una proposta alternativa presentada pel titular de l'establiment que assenyalava textualment el següent: "Atès que tècnicament és inviable la instal·lació d'una xemeneia d'alçada superior a 1,5 metres per damunt del punt més alt de la teulada; [...] atès que la solució presentada amb una execució tècnica correcta i completa pot eliminar els problemes de contaminació [...] fins a un 95% de manera satisfactòria [...]; en qualsevol cas la instal·lació del sistema proposat no eximeix el compliment continu de la qualitat de l'aire expulsat, i per tant en el supòsit que continuessin les molèsties vers el veïnat, procediria efectuar l'expedient corresponent".
Que el 21 de juliol de 2008 l'Ajuntament va ordenar la clausura cautelar de l'activitat pel fet que les obres de condicionament per a la sortida de fums no s'havien fet en el termini de dos mesos atorgat.
Que la promotora de la queixa manifesta que aquesta clausura no s'ha dut mai a terme, i que ha hagut de seguir presentant denúncies per les molèsties per sorolls i fums, sense èxit.
Que, a criteri dels tècnics de l'empresa que, sota la supervisió dels Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, van dur a terme el mesurament sonomètric, és possible que hi hagi moments en què el soroll pugui sobrepassar els 30 db, per la qual cosa caldria fer l'aïllament necessari en el cas que persistissin les protestes per sorolls.
En resposta a la petició del Síndic, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat dóna compte, en síntesi, del següent:
Que la llicència d'instal·lació i funcionament per a l'exercici de l'activitat de restauració es va atorgar el 4 de maig de 1992.
Que la llicència de funcionament es va condicionar al compliment de determinades mesures correctores, entre les quals s'incloïa "evacuar els fums, gasos i bafs a una alçada suficient per tal que no molestin els veïns. La boca de sortida de la xemeneia ha de ser com a mínim tres metres més alta que l'edifici de més alçada situat en un cercle de 50 metres de radi al seu voltant [...]".
Que el compliment de les mesures correctores havia de ser comprovat pels serveis tècnics municipals, mitjançant la visita de comprovació i amb el lliurament previ, per part del titular, de la certificació tècnica corresponent.
Que l'Ajuntament manifesta que en cap moment es va fer la visita de comprovació, raó per la qual l'activitat no va aconseguir la llicència de funcionament.
Que l'activitat ha tingut fins ara tres titulars, el segon dels quals va lliurar una certificació en què feia constar que l'activitat s'adaptava al projecte redactat l'any 1991 i que s'havia comprovat l'aplicació de les mesures correctores. La certificació esmentada no va anar acompanyada d'una ulterior visita dels serveis tècnics municipals.
Que la inspecció a l'establiment es va fer arran de les reiterades queixes dels veïns amb motiu de l'activitat exercida pel darrer titular. Segons va exposar la promotora de la queixa, les molèsties s'han percebut bàsicament amb el darrer titular perquè ha estat aquest qui ha explotat el negoci amb més intensitat, tot oferint menús diaris i sopars, cosa que els anteriors no feien. Arran de la inspecció tècnica, es va comprovar que la mesura correctora relativa a l'alçada de la xemeneia -que condicionava el funcionament de l'activitat- no s'havia complert.
Que el 27 de setembre de 2007 l'Ajuntament va requerir al titular que elevés l'alçada de la xemeneia fins a 1,5 metres per damunt del punt més alt de la coberta de l'edifici. Aquesta mesura, en no ser executada, va dur l'Ajuntament a proposar el precinte cautelar de l'activitat el 3 de març de 2008, amb el tràmit previ d'audiència. El precinte no es va dur a terme, atès que el titular va presentar una proposta alternativa, que era una instal·lació amb filtres de carboni.
Que l'escrit municipal de 25 d'abril de 2008 contenia l'informe dels serveis tècnics que manifestava la bondat del sistema alternatiu proposat en considerar que podia eliminar els problemes de contaminació per fums, bafs i olors en un 95% de forma satisfactòria i en assenyalar que era tècnicament inviable la instal·lació de la xemeneia. L'escrit condicionava el nou sistema a la presentació d'un contracte de manteniment amb una empresa homologada i atorgava un termini de dos mesos per a la instal·lació. També afegia que el sistema proposat no eximia el compliment continu de la qualitat de l'aire i, en el cas que persistissin les molèsties als veïns, caldria intervenir-hi novament.
Les molèsties, segons manifesta la persona interessada, persisteixen. Per això demana expressament que es verifiqui "in situ", des de casa dels seus pares, la incidència de l'activitat. El Síndic va traslladar aquesta petició directament a l'enginyer municipal durant una conversa mantinguda el dia 19 de març. També va demanar que fos atès l'apartat de la petició d'informació que demanava conèixer els motius tècnics que consideraven inviable la instal·lació de la xemeneia. A criteri de l'enginyer, el motiu rau en el fet que sense l'autorització dels veïns la xemeneia no es pot instal·lar, ja que necessita recolzar-se en elements comunitaris per garantir-ne l'estabilitat atesa la seva alçada. La negativa formal i per escrit dels veïns no consta, però s'intueix.
A partir de tot el que s'ha exposat, el Síndic arriba a les conclusions següents:
L'activitat de restauració s'ha posat en marxa sense haver obtingut la llicència de funcionament, ja que aquesta estava subjecta al compliment de determinades condicions, entre les quals hi havia la de l'alçada de la xemeneia, condició que no s'ha acomplert.
No s'ha acomplert la instal·lació de l'alçada de la xemeneia perquè s'intueix, tot i que no ha quedat provat, que hi pot haver una negativa dels veïns a autoritzar la subjecció del tub en elements comunitaris.
La presumpta negativa veïnal no és un motiu tècnic que faci inviable la mesura correctora. En tot cas és una mesura que no s'ha d'obviar i hauria de ser el titular de l'activitat qui acudeixi a la via judicial civil per aconseguir una resolució que li permeti complir amb les exigències fixades a la llicència. Altrament, el que hi ha és un incompliment de les condicions tolerat per l'Ajuntament.
El Reial decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de les instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària -normativa vigent en el moment en què es va tramitar la llicència municipal- estableix a la Instrucció tècnica sobre xemeneies i conductes de fum que les boques de les xemeneies han d'estar situades, com a mínim, a un metre per sobre de les bigues careneres de les teulades, dels murs o de qualsevol altre obstacle o estructura que estigui a una distància de menys de deu metres.
L'incompliment constatat dels requisits fixats a la llicència ha de conduir a la seva revocació de la llicència per incompliment de les condicions (article 88 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals), amb el tràmit previ d'audiència i, conseqüentment, ha de portar aparellat l'ordre de tancament de l'activitat, sens perjudici que es pugui sol·licitar una nova llicència municipal per a l'exercici d'una activitat en què no sigui necessari disposar del tub de sortida de fums.
Finalment, i pel que fa a la problemàtica acústica també denunciada, l'informe emès com a resultat del mesurament sonomètric dut a terme el juliol de 2008 conclou que, tant si s'apliquen els criteris de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, com els del Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, cap dels valors mesurats no supera els nivells sonors fixats a la normativa. Tanmateix, a partir de l'entrada en vigor del Decret 176/2009, de 10 de novembre, caldrà respectar les disposicions fixades en els seus annexos. En aquest sentit, i pel que fa als dormitoris, el nivell d'immissió en l'ambient interior no pot superar en més de 5 db, durant 30 minuts, de manera contínua o discontínua, en els períodes de dia, vespre o nit, els valors de 25 db i de 28 db pel cas de les activitats existents.
Per les raons exposades en aquest escrit, el Síndic recorda al consistori que la normativa vigent disposa que cal revocar les activitats que incompleixin les condicions fixades a la llicència, amb el tràmit previ d'audiència, motiu pel qual aquesta hauria de ser la conseqüència jurídica d'aplicació a l'assumpte objecte d'aquesta queixa.