Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Capmany per la denegació de les llicències d'obres per reconstruir les cases malmeses arran de l'incendi ocorregut el juliol del 2012.
Segons es desprèn de la documentació que aporten les persones interessades, l'Ajuntament ha denegat les llicències sol·licitades pels motius següents:
1. Perquè aquestes construccions es troben en sòl no urbanitzable i, segons l'article 47. 6 b) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, en sòl no urbanitzable només es poden admetre com a noves construccions ?les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a?. I segons es dedueix dels informes emesos pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, aquestes construccions no estan associades a cap activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica.
2. Perquè no és aplicable a aquest cas l'article 47.3 a), que permet en sòl no urbanitzable ?reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials?. L'article 47.3bis) exigeix que el planejament municipal inclogui aquestes masies i cases rurals en un catàleg específic. Aquest catàleg ha d'identificar les construccions situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació o, si escau, la recuperació. Les cases dels promotors de les queixes no estaven incloses en el Pla especial i catàleg de masies i cases rurals de Capmany, aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Girona el 26 de setembre de 2007 i publicat en el DOGC del 27 de novembre de 2007.
Un cop analitzada l'actuació de les administracions en aquest assumpte, el Síndic fa les consideracions següents:
1. Tant les lleis urbanístiques com la normativa municipal permeten la construcció d'habitatges en sòl no urbanitzable sempre que es compleixin determinades condicions. Ara bé, a partir de 2002, amb la Llei d'urbanisme 2/2002, de 14 de març, es restringeix l'ús d'habitatge familiar a les construccions ?que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació enumerades per la lletra a [activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica]? o a la rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals incloses pel planejament en un catàleg específic.
2. Les construccions en qüestió, a excepció d'un dels casos, van ser construïdes sense tenir autoritzat l'ús d'habitatge amb la llicència corresponent. Quan els actes d'edificació i ús del sòl s'efectuen sense llicència, l'Ajuntament ha d'ordenar-ne la legalització o la restauració de la realitat física alterada, o l'enderroc quan les construccions o els usos no siguin legalitzables o els titulars no atenguin l'ordre de legalització.
3. Els certificats emesos per l'Ajuntament en els quals s'afirmava que l'habitatge en qüestió complia la normativa urbanística o els permisos d'obra pels quals el Ple de l'Ajuntament atorgava la legalització de l'habitatge no són títols suficients per legalitzar l'ús d'habitatges de les construccions en qüestió.
4. L'antiguitat de les construccions i el fet que l'Ajuntament no hagués iniciat mai cap expedient de protecció de la legalitat urbanística podien ser un impediment perquè es pogués ordenar la legalització o bé la restauració de la realitat física alterada mitjançant l'enderroc, però no suposen la legalització dels habitatges.
5. Atesa la documentació aportada per les persones interessades, queda acreditat que l'Ajuntament de Capmany ha estat coneixedor sempre de l'existència d'aquests habitatges en el seu terme municipal. Així, si bé aquesta documentació no justifica la legalitat d'aquests habitatges sí que fa palès que els serveis municipals en tenien coneixement.
6. L'Ajuntament ha incomplert, doncs, les seves obligacions en matèria de protecció de la legalitat urbanística.
7. L'Ajuntament de Capmany no ha actuat en la línia de tractar i solucionar el problema que plantegen aquestes cases.
8. Consegüentment, l'Ajuntament de Campany no ha actuat en exercici de les competències que, en matèria d'intervenció en l'edificació i protecció de la legalitat urbanística, li reconeix la llei. Aquesta passivitat ha generat una situació que afecta els drets i interessos d'aquelles persones que, de bona fe, han adquirit habitatges il·legals en sòl no urbanitzable, amb la confiança que la manca d'actuació de l'Ajuntament en garantia la legalitat.
Ateses aquestes consideracions, el Síndic:
1. Insta l'Ajuntament de Capmany, com a coresponsable de la situació de fet que planteja l'existència d'aquests habitatges irregulars en el seu terme municipal, a solucionar i planificar les actuacions que s'hagin de dur a terme.
2. Insta també el Departament de Territori i Sostenibilitat perquè, mitjançant la Direcció General del Territori i Urbanisme, col·labori de forma activa amb l'Ajuntament de Capmany per implementar aquestes solucions.
3. Suggereix a l'Ajuntament i al Departament que estudiïn les opcions que permet la legislació per regularitzar aquests assentaments i recomana que mitjançant el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), actualment en tràmit, s'introdueixin les mesures més adequades en el marc de l'interès general del municipi. En aquest sentit, cal que ambdues administracions estudiïn cada cas concret i cerquin les mesures més adients per a les particularitats de cadascun.
4. Insta ambdues administracions que, en el termini màxim de tres mesos, informin el Síndic i les persones interessades sobre les propostes d'actuació que han estat valorades amb la voluntat de solucionar aquest problema.