El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el retard en la tramitació d'una reclamació de responsabilitat patrimonial formulada davant el Servei Català de la Salut.
El promotor explica que la seva representada va formular la reclamació el 26 de maig de 2008, per rescabalar-se dels danys que considera que li va ocasionar el Servei de Pneumologia i Al·lèrgies Respiratòries de l'Hospital Clínic de Barcelona.
El promotor manifesta que l'expedient encara està pendent que es trameti a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), que es faci el dictamen, que es doni el tràmit d'audiència i que es dicti la resolució administrativa per l'organisme competent, quan ja han transcorregut més d'un any i mig des de la formulació de la reclamació.
Pel que fa a les reclamacions en què s'ha dictat sentència ferma en un procediment judicial, amb plena identitat de subjectes i objecte, cal entendre que correspon acordar la desestimació de la reclamació perquè concorre l'excepció de cosa jutjada. Tot i que les normes de procediment administratiu no preveuen específicament aquesta figura, cal considerar-la inclosa en el supòsit d'impossibilitat material de continuar el procediment, establerta com a causa de finalització del procediment a l'article 87 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Cal, però, dictar resolució expressa i motivada, tal com estableix aquest precepte. Cal també sotmetre la proposta de resolució a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora pel cas que sigui preceptiu per raó de la quantia reclamada, als efectes que es pronunciï sobre la concurrència d'aquesta causa de resolució.
El Síndic observa que en alguna de les queixes plantejades, el Servei Català de la Salut ha resolt arxivar la reclamació per desaparició de l'objecte del procediment, a l'empara del que estableix l'article 42.1 de la Llei 30/1992. Tanmateix, aquesta possibilitat tindria sentit quan s'ha satisfet una indemnització compensatòria, en la mesura que aquesta és la pretensió de qui reclama per responsabilitat patrimonial, que desapareix amb el pagament efectiu i la renúncia a reclamar per la mateixa causa. Però quan la sentència és desestimatòria o bé no s'ha executat, s'entén que el que dóna cobertura a la resolució sense entrar en el fons és l'excepció de cosa jutjada, com a manifestació de la impossibilitat material de prosseguir el procediment, a l'empara de l'article 87.2 de la Llei 30/1992.
L'excepció de cosa jutjada comporta la finalització del procediment sense entrar en el fons de la reclamació plantejada, per evitar tant un possible pronunciament contradictori amb la resolució judicial ferma, com també per evitar interferir en l'execució de la sentència ferma. El fonament d'aquesta excepció es troba en els principis d'exclusivitat en l'exercici de la funció jurisdiccional i la intangibilitat de les resolucions judicials, en el sentit que no és possible un pronunciament de cap òrgan administratiu sobre allò que prèviament ha estat objecte d'una resolució judicial.
Finalment, cal tenir en compte que el que determina la finalització del procediment per aplicació de l'excepció de cosa jutjada, com a manifestació de la impossibilitat material de continuar el procediment per causa sobrevinguda, és la coincidència plena de subjectes i objecte del procediment de responsabilitat patrimonial i el fet que la sentència ha esdevingut ferma.
Si s'apliquen les consideracions anteriors l'expedient de responsabilitat patrimonial promogut pel promotor de la queixa, atès que aquest expedient havia estat objecte de sentència ferma, era procedent dictar resolució motivada de finalització del procediment a l'empara de l'article 87.2 de la Llei 30/1992, després del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, pel cas que fos preceptiu per raó de la quantia. Així mateix, i atès que en aquest cas s'havia pagat la quantia indemnitzatòria fixada a la sentència, el Síndic entén també que seria aplicable la desaparició de l'objecte del procediment prevista a l'article 42.1 de la Llei 30/1992, com a causa de finalització del procediment.
Escau, per tant, en aquest cas dictar resolució d'arxivament de la reclamació, si no s'ha fet amb anterioritat.