La persona interessada mostra la seva disconformitat amb el desenvolupament de la primera prova d'un procés selectiu per ocupar un lloc de tècnic d'ensenyament, infància i joventut, que no va superar, per la qual cosa va quedar exclosa del procés. En concret, es queixa que en el moment de la prova els van informar de dos nous criteris de correcció (penalització per faltes d'ortografia i bona presentació) i també que no es va motivar la desestimació de les seves les al·legacions que va presentar després que la revisió d'examen confirmés la qualificació inicial.
En la valoració de les proves, els tribunals qualificadors gaudeixen de discrecionalitat per mesurar la qualitat tècnica dels exercicis. Aquesta discrecionalitat es fonamenta, d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, en la imparcialitat dels seus components, l'especialització dels coneixements i la intervenció directa en les proves de selecció realitzades. Per aquest motiu, ni els tribunals de justícia ni tampoc el Síndic es poden convertir en segons tribunals qualificadors.
Ara bé, aquest control jurisdiccional topa amb uns límits determinats. Aquests límits es troben en aquelles qüestions que es resolen amb un judici fonamentat en elements de caràcter tècnic, que només pot ser establert per un òrgan especialitzat de l'Administració. Per tant, queden fora del control de l'activitat avaluadora les pretensions dels aspirants que només postulin una avaluació alternativa a la de l'òrgan qualificador.
Tanmateix, pel que fa a la penalització per faltes d'ortografia, les bases de la convocatòria no van fixar aquest criteri de valoració per superar la prova teòrica. D'una banda, cal tenir en compte que l'òrgan qualificador és el competent per fixar els nivells de coneixements mínims que cal acreditar per superar la prova; és a dir, per avaluar-ne el contingut. D'altra banda, és raonable i comprensible que pel tipus de lloc de treball la qualitat de l'exercici (ortografia, puntuació, etc.) s'inclogui com a element de valoració.
Tot i així, el cert és que l'aplicació d'aquesta penalització, encara que es tracti d'una actuació equitativa perquè s'ha aplicat a tots els aspirants igual, pot conduir a un resultat desigual. Aquest resultat desigual es produiria en els casos en què l'aplicació d'aquesta penalització als qui haguessin obtingut una puntuació de l'exercici per sobre del 5 els representés no superar la prova.
Això comporta que es pugui retreure la desigualtat en el tractament dels concursants arran de l'aplicació d'un factor corrector no previst en les bases de la convocatòria, que podria haver distorsionat els resultats a què hagués conduït l'estricta aplicació d'aquestes. Cal tenir en compte, a més, que el procés selectiu ja incloïa una prova de català i/o castellà, eliminatòria, que no es va dur a terme perquè tots els aspirants havien acreditat documentalment el coneixement de la llengua catalana amb el nivell C.
L'autonomia del tribunal a l'hora d'interpretar el contingut i l'abast de les bases no pot fonamentar una decisió que, a la pràctica, comporta incloure factors de correcció aliens a l'acreditació dels coneixements del temari, si bé la motivació adduïda per aplicar el factor pugui ser comprensible.
Per això, el Síndic recomana a l'Ajuntament de Sentmenat, d'una banda, que informi la persona interessada de les raons per les quals es van desestimar les seves al·legacions; i, de l'altra, que tingui en compte les consideracions precedents a l'hora d'aprovar les bases de les convocatòries, de manera que si es considera necessari per raó del lloc de treball que les faltes d'ortografia incideixin en la puntuació, aquest factor s'inclogui expressament en les bases, a fi que les proves selectives siguin com més precises millor a l'hora de concretar-ne l'avaluació per evitar que es vulneri la seguretat jurídica dels aspirants.