La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la comissió de serveis per al curs 2013/2014 que va sol·licitar l'11 de juny de 2013.
Explica que és professora de secundària en un institut de Vilafranca del Penedès però que resideix a Vilanova i la Geltrú, i que té càrregues familiars i problemes de salut que li dificulten el desplaçament diari a Vilafranca.
Per això, l'11 de juny de 2013 va presentar una sol·licitud de comissió de serveis per al curs 2013/2014 dels cossos d'ensenyament primari per a quatre centres de Vilanova i la Geltrú, però manifesta que li va ser denegada.
Com que considera que la denegació de la comissió de serveis no està motivada, va presentar una reclamació a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics
Els Serveis Territorials de Barcelona Comarques la van informar d'acord amb la Resolució ENS/1051/2013, de 13 de maig, per la qual es dicten les instruccions sobre les adjudicacions de destinacions provisionals amb efectes d'1 de setembre de 2013, el motiu per a la no-concessió de la destinació demanada mitjançant comissió de serveis és que no ha estat proposada per la direcció dels Serveis Territorials.
En primer lloc, la resolució d'adjudicació de destinacions definitives, de 25 de juliol de 2013, disposa que contra la resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos i, potestativament, el recurs de reposició en el termini d'un mes.
La base 14 de la Resolució ENS 1051/2013 té un redactat una mica confós perquè després d'assenyalar que contra la resolució definitiva les persones interessades podran presentar recurs de reposició, no fa cap esment a la possibilitat d'interposar directament el recurs contenciós-administratiu.
A continuació afegeix uns paràgrafs relatius a la valoració de les al·legacions manifestades en les sol·licituds de comissions de serveis per circumstàncies de caràcter personal o professional greus. Concretament, s'estableix que la valoració la fan les direccions dels serveis territorials i del Consorci d'Educació de Barcelona i, per tant, les reclamacions presentades només es podran tenir en compte si s'aporta nova documentació justificativa de la circumstància greu que motiva la petició. Tot seguit s'afegeix que ?en cap cas el possible recurs requerirà resolució individual expressa contra la seva denegació?.
En aquest sentit, les bases de la convocatòria no haurien de contradir la Llei 30/1992, ni la Llei 26/2010, quan estableixen que les administracions públiques estan obligades a dictar una resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la siguin els que siguin la forma i el mitjà d'iniciació. Per això, malgrat que el recurs potestatiu de reposició es pugui entendre desestimat per silenci pel transcurs d'un mes, l'Administració està obligada a dictar-ne la resolució expressa.
En segon lloc, la comunicació que el 26 d'agost de 2013 es va enviar a la promotora té algunes mancances. En aquest sentit, la resolució no fa constar les raons per les quals aquesta es desestima, no conté el text de la resolució ni tampoc incorpora el peu de recurs, d'acord amb l'article 58.2 de la Llei 30/1992. Tot això fa concloure que la notificació de l'acte no ha estat adequadament practicada, per la qual cosa no ha estat eficaç.
Cal tenir en compte que, d'acord amb l'article 54.1 b) de la Llei 30/1992, els actes que resolguin recursos administratius han de ser motivats amb una succinta referència de fets i de fonaments de dret, i d'acord amb l'article 54.1 f) també ho han de ser els que es dictin en l'exercici de potestats discrecionals.
Per tant, encara que correspon als serveis territorials i al Consorci fer la valoració de les circumstàncies al·legades en les sol·licituds de comissió de serveis per raons de caràcter personal o professional greus, la persona interessada ha de conèixer els motius de la decisió per possibilitar-li, si convé, el control judicial pels tribunals.
Aquesta motivació és un deure de l'Administració, d'acord amb els principis de seguretat jurídica i d'interdicció de l'arbitrarietat, i amb el dret dels ciutadans a una bona administració, recollit a l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Finalment, en vista d'aquestes consideracions, el Síndic recomana al Departament d'Ensenyament que en les properes instruccions sobre les adjudicacions de destinacions provisionals que dicti, la redacció de la base relativa als recursos i reclamacions tingui en compte les consideracions formulades en aquesta resolució, en el sentit que la base no pot excloure de l'obligació de resoldre expressament i de forma individual el recurs que cadascuna de les persones interessades puguin interposar contra la denegació de la comissió de serveis per circumstàncies de caràcter personal o professional greus.
D'altra banda, el Síndic també suggereix al Departament que dicti i notifiqui a la promotora de la queixa la resolució expressa del recurs de reposició que va interposar el 26 d'agost de 2013, tenint en compte que la notificació ha de complir amb l'article 58.2 de la Llei 30/1992 i que la resolució ha d'estar motivada.