La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'atenció que va rebre el seu marit el juny de 2014 quan el van atendre pels forts dolors d'esquena que patia. La seva queixa se centra en l'estada del pacient a l'Hospital Moisès Broggi i en el fet que el van haver de traslladar a l'Hospital de Martorell. Concretament, d'una banda, esmentava que tot i que ja havia estat atès al Servei d'Urgències de l'Hospital de Bellvitge, on va romandre dos dies, quan va arribar a l'Hospital Moisès Broggi encara va haver d'estar en aquest servei diverses hores i després a l'àrea d'observació, on no hi ha cap tipus d'intimitat ni privacitat. I, d'altra banda, manifestava que li va sorprendre que se l'hagués de traslladar de nou, ateses les circumstàncies en què es trobava, i que no s'atengués la seva petició de posposar el trasllat per al dia següent.
De la informació proporcionada pel Departament de Salut se'n desprèn que el Consorci Sanitari Integral, conscient del problema, ha introduït mesures per corregir la situació. Tot i això, no s'indica en què han consistit exactament aquestes mesures ni si han estat suficients per corregir la vulneració del dret a la intimitat i a la privacitat dels pacients que han de romandre en l'àrea d'observació del Servei d'Urgències de l'Hospital Moisès Broggi.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament que dugui a terme les actuacions necessàries per esbrinar quina és la situació en què es troben actualment els pacients de la sanitat pública catalana que són atesos en aquesta àrea d'observació i que, en cas que es comprovi que no es respecta el seu dret a la intimitat i a la privacitat, doni les ordres oportunes perquè s'introdueixin les mesures necessàries per corregir aquesta situació.
Pel que fa al trasllat del pacient de l'Hospital Moisès Broggi a l'Hospital de Martorell, cal analitzar, d'una banda, el criteri territorial de proximitat per a l'atenció sanitària que s'empra i, d'altra banda, el procés de comunicació d'aquest trasllat.
Pel que fa a la primera qüestió, val a dir que en altres ocasions el Departament ha informat del criteri que empra de respecte a la continuïtat assistencial en un centre hospitalari encara que no sigui el de referència del pacient en cas que ja s'hagi iniciat l'atenció, com ha passat en aquest cas.
I pel que fa a la segona qüestió, sembla que es va produir un problema de comunicació que va derivar en una situació de conflicte respecte de la qual cadascuna de les parts implicades ofereix la seva versió. Això fa que l'inici de qualsevol acció investigadora per part del Síndic s'enfronti amb la dificultat d'objectivar els fets.