La promotora, interna del Centre Penitenciari Brians 1 (Dones 1) manifesta la seva disconformitat amb l'actuació regimental que pateix.
La interna exposa suposats episodis de maltractaments, tant físics com psíquics, sempre per part dels mateixos professionals de vigilància. Refereix que la van regressar de grau per un expedient disciplinari, que la van lligar al llit de bocaterrosa en dues ocasions, que li van trencar una dent i que no la van deixar comunicar-se vis-a-vis amb la seva filla el dia 29 de novembre de 2009.
D'una banda, gràcies a l'informe del Departament de Justícia en resposta a la petició d'informació del Síndic, aquesta institució comunica la resolució de la queixa relativa a la presumpta persecució regimental que denunciava la persona interessada, ja que no s'observen indicis o signes d'actuació irregular en l'actuació de l'Administració penitenciària pel que fa a la incoació de l'expedient disciplinari del fets ocorreguts el dia 20 d'agost de 2009.
D'altra banda, en relació amb la comunicació especial que la interna no va poder dur a terme en primera previsió, el dia 29 de novembre de 2009, perquè estava sancionada, el Síndic recorda que el Reglament penitenciari (en endavant RP) és molt explícit en assenyalar en l'article 3.2 que els drets dels interns només poden ser restringits quan ho disposin les lleis. Així mateix, el paràgraf tercer destaca que la vida a la presó ha de prendre com a referència la vida en llibertat, reduint al màxim els efectes nocius de l'internament. Per tant, com proclama l'article 4 del mateix text legal, l'activitat penitenciària ha de respectar els drets i els interessos legítims dels interns, que no estan afectats per la condemna.
Quant al règim sancionador i l'exercici de la potestat disciplinària, el Síndic recorda que l'article 232.3 de l'RP proclama que en queda prohibida l'aplicació analògica.
Per tant, d'acord amb aquests principis exposats, el Síndic recorda que no es pot fonamentar que als interns no se'ls permeti dur a terme comunicacions especials pel sol fet d'estar sancionats.
En efecte, l'article 41.2 de l'RP preveu que es puguin restringir les comunicacions o les visites, en relació amb l'article 51 de la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, per raons de seguretat, d'interès del tractament i del bon ordre de l'establiment. L'article 43 arriba a indicar, respecte de les comunicacions orals, que per restringir-les es necessita una resolució motivada del director de l'establiment i l'informe previ de la Junta de Tractament, i que se'n doni compte al jutge de vigilància penitenciària o a l'autoritat judicial competent.
No hi ha una norma similar respecte de les comunicacions especials, però això no autoritza a privar-les o restringir-les sense més, al·legant exclusivament raons de seguretat o ordre intern. Però, a més, atès el sistema restrictiu que ha de prevaldre en tot procediment sancionador, no hi ha fonament perquè el compliment d'una sanció imposada hagi d'anar acompanyada de la restricció d'un dret de comunicació no previst legalment.
El Síndic també recorda que l'article 254.5 de l'RP prescriu com s'han de complir les sancions d'aïllament, i fa menció a les dues hores diàries de passeig en solitari i a la no-recepció de paquets o productes de l'economat, llevat dels casos autoritzats expressament. D'aquesta descripció no pot deduir-se que també quedin limitades les comunicacions, perquè seria una conclusió "contra legem", a part de ser la més perjudicial per a l'intern.
També seria contradictori poder dur a terme comunicacions orals mentre s'està sancionat i denegar les especials, sense altre argument que raons de seguretat i sense proporcionar informació quan s'imposa la sanció.
Per tot això, el Síndic suggereix que no es dugui a terme la restricció automàtica de les comunicacions especials pel fet de complir sanció, atès que la normativa penitenciària no ho preveu de forma explícita.