El promotor de la queixa exposa la seva disconformitat amb la categoria fiscal de les vies públiques establertes en l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre activitats econòmiques.
El promotor de la queixa informa que s'ha adreçat a l'Ajuntament de Viladecans en diverses ocasions per expressar el seu desacord amb les categories dels carrers establertes a l'ordenança fiscal esmentada i sol·licitar quin és el criteri amb el qual l'Administració s'ha basat per determinar-les, però que no ha rebut resposta a les reclamacions que ha presentat.
En vista de l'informe tramès per l'Ajuntament de Viladecans, el Síndic trasllada les consideracions següents al consistori:
D'acord amb l'article 87 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, no es posen en dubte les competències de l'Administració local per establir una escala de coeficients que ponderi la situació física del local aplicable sobre la quota de l'impost sobre activitats econòmiques (en endavant IAE) una vegada modificada per l'aplicació del coeficient de ponderació establert en l'article 86 de la llei esmentada, però cal recordar que els actes que dicta l'Administració en l'exercici de la seva potestat discrecional han d'estar degudament motivats.
L'article 54.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que la disposició o l'acte administratiu que limiti drets o imposi càrregues ha d'estar motivat. En conseqüència, no es pot obviar que la inclusió d'un carrer a una categoria fiscal o a una altra afecta els drets del contribuent.
La jurisprudència és clara quan determina que per aprovar o modificar la categoria fiscal de les vies públiques d'una ordenança fiscal reguladora de l'IAE cal que en l'expedient hi consti no només la classificació dels carrers i l'adscripció de cada un a una categoria concreta, sinó també els criteris que han motivat aquesta classificació, com a únic mitjà per poder valorar l'actuació de l'Administració. En cas que no sigui així, el Síndic considera que l'actuació de l'Administració s'allunya del respecte al principi d'interdicció a l'arbitrarietat, que recull l'article 9.3 de la Constitució espanyola.
En l'informe de l'Ajuntament, s'assenyala que atès que l'activitat està situada dins de la zona industrial de la ciutat, li correspon la categoria primera i, en conseqüència, l'índex de situació aplicat per calcular la quota tributària de l'IAE és el correcte. En vista d'aquesta afirmació, cal indicar que, en aquest cas, la categoria fiscal que s'ha tingut en compte per al càlcul de la liquidació de l'IAE no es qüestiona, sinó que el motiu de la queixa recau en el fet que, segons la persona interessada, en diverses ocasions s'ha adreçat a l'Ajuntament per conèixer les raons en què es basa per incloure el carrer on està situada la seva activitat a la categoria fiscal núm. 1, sense haver obtingut una resposta expressa i motivada, i de l'informe tramès per l'Ajuntament tampoc no se'n desprèn que això s'hagi fet.
El Síndic considera que les expressions emprades per justificar la inclusió del carrer en qüestió a la categoria primera han estat generals, i que no es pot entendre que sigui una justificació raonada per incloure aquest carrer a la categoria primera el fet que, com diu l'informe, s'hagin utilitzat ?criteris històrics o de continuïtat?, en tant que no s'especifiquen els elements tinguts en compte per adoptar aquesta decisió.
Així doncs, el Síndic no constata que en l'informe de l'Ajuntament de Viladecans s'hagin expressat, de forma clara, els criteris que ha tingut en compte el consistori per determinar les categories o zones del carrer, ni que aquests criteris hagin quedat expressats en l'Ordenança fiscal reguladora d'aquest impost, per tal que els contribuents puguin disposar d'elements de judici precisos per comprendre el motiu per a la inclusió d'un carrer determinat d'aquella població a una categoria o a una altra, i no quedin en una situació d'indefensió.
Sobre aquest aspecte, el Síndic afegeix que la jurisprudència ha establert que els coeficients i l'índex de situació han d'obeir a criteris raonats i raonables en què els principis de capacitat econòmica i proporcionalitat siguin tinguts en compte i la motivació en l'Ordenança fiscal corresponent ha de ser suficientment expressiva per permetre deduir-ne, clarament, quins han estat aquests criteris.
Consegüentment, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que doni una resposta expressa i motivada a la persona interessada amb informació sobre els criteris emprats per determinar la inclusió dels carrers a una categoria fiscal o a una altra en l'Ordenança fiscal reguladora de l'IAE i que, si escau, d'acord amb les consideracions anteriors, revisi l'Ordenança fiscal reguladora d'aquest impost.