El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el Departament de Benestar Social i Família en relació amb el reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i prestacions vinculades de la seva mare.
En data 27 de juny de 2008 es va dictar resolució per la qual es reconeixia a la mare del promotor un grau III nivell 1 de dependència. Aquesta persona va morir el 7 d'octubre de 2008, sense percebre cap tipus de prestació de dependència.
La persona interessada rebia un ajut del programa Viure en Família, i en data 14 de maig de 2009, va rebre una notificació de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (en endavant ICASS) en què se sol·licitava l'ingrés de 240,40 euros, atès que en data 7 d'octubre s'havia extingit el dret a rebre l'ajut i tot i això s'havia seguit abonant l'import de la prestació.
En data 3 de maig de 2009, el promotor va presentar un escrit en què sol·licitava no haver de retornar els 240,40 euros a compte de la manca de pagament de les prestacions vinculades a la situació de dependència que encara no havia començat a percebre. Tot i això, no ha rebut cap resposta de l'Administració.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant. I, en aquest cas, segons la informació de què es disposa, el procediment no s'ha resolt.
Aquesta qüestió va ser tractada amb anterioritat pel Síndic amb motiu de les nombroses queixes que des de l'any 2008 s'han rebut sobre aquesta problemàtica i que plantejaven un problema comú: la demora i la manca de resolució dels procediments en què no s'havia elaborat el PIA i, com a conseqüència d'això, la manca d'accés d'aquestes persones -i dels seus causahavents- als drets que els podrien haver correspost en atenció a la situació de dependència.
Tal com ja s'ha anat reiterant en els diferents expedients de queixa que s'han tramitat, el Síndic considera que el tractament d'aquests supòsits s'ha de fer tenint en compte, d'una banda, la configuració del dret subjectiu que crea la Llei 39/2006, de 13 de desembre; i, de l'altra, el deure de resolució expressa de tots els procediments. Així mateix, és necessari prendre en consideració que en molts casos la gestió dels procediments, i el retard en la tramitació, ha estat la causa que no s'hagi pogut elaborar el PIA, per la qual cosa no és admissible traslladar als particulars les conseqüències de la inactivitat o de l'activitat insuficient de l'Administració.
En conseqüència, pel que fa a la queixa formulada per la promotora, atès que no consta que s'hagi resolt l'expedient, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família el deure legal de resoldre els procediments en els terminis legalment establerts.