El Departament de Benestar Social i Família ha anunciat la decisió de suspendre de manera transitòria, durant els mesos d'agost i setembre de 2013, la realització de programes individuals d'atenció de prestació econòmica vinculada al servei d'atenció residencial.
Aquesta mesura podria suposar deixar unes cinc-centes persones afectades (segons les informacions publicades) sense l'atenció que ha estat valorada com a adequada per atendre les seves necessitats.
Atesa l'afectació que aquesta mesura podria tenir sobre els drets de persones dependents, que haurien de ser objecte d'una protecció especial per part dels poders públics, el Síndic ha obert una actuació d'ofici per avaluar aquesta problemàtica.
El Síndic és conscient de la conjuntura econòmica actual i de les modificacions que s'han dut a terme en el finançament del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) a què es fa referència en la resposta del Departament de Benestar Social i Família. També és coneixedor que la conjuntura econòmica actual ha condicionat la disponibilitat de tresoreria, no solament del Departament de Benestar Social i Família, sinó en general de totes les administracions públiques.
Ara bé, el Síndic considera necessari recordar que no hi ha cap situació financera, per precària que sigui, que pugui acabar justificant creuar determinades posicions en detriment de la protecció dels drets socials.
Així, doncs, la manca de disponibilitat pressupostària no pot justificar la desatenció dels drets de les persones, i menys encara la desatenció de persones que, atesa la seva condició de dependència, es troben en una situació d'especial vulnerabilitat.
Tampoc no pot justificar la manca d'atenció al dret vigent ni la suspensió de facto de les mesures i els procediments establerts normativament per garantir l'efectivitat dels drets subjectius, com ara els que deriven de l'aplicació de la Llei d'autonomia personal i atenció a la dependència.
En aquesta línia, crida especialment l'atenció el fet que l'Administració hagi actuat de facto sense decisió normativa expressa prèvia de la Generalitat, fonamentant-se únicament en les previsions pressupostàries.
Cal recordar, també, que la reducció de la despesa no és una decisió derivada solament de l'aplicació de la normativa estatal, sinó que la definició de les prioritats en la despesa pública també és una competència de la Generalitat.
Ateses aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
- Que adopti les mesures oportunes per garantir el dret subjectiu de les persones dependents a rebre les prestacions adequades a les necessitats derivades de la seva situació de dependència.
- Que arbitri mesures pal·liatives per atendre la insuficiència de recursos residencials de la xarxa pública, a fi de garantir que en un termini prudencial les persones accediran al servei residencial que s'ha valorat adient en el seu programa individual d'atenció.
- Que estableixi les mesures que consideri adients per tal de desbloquejar la possibilitat de tramitar els programes individuals d'atenció en el marc dels quals els professionals dels serveis socials de referència han considerat que el recurs més adequat per a l'atenció de la persona dependent és un recurs residencial.
- Que dicti les instruccions oportunes per tal d'adequar a la normativa vigent els procediments de tramitació de propostes de programa individual d'atenció amb recomanació de servei residencial i en relació amb els quals no es pugui concedir aquest servei per manca de disposició de plaça de la xarxa pública.
- Que, d'acord amb la normativa vigent, si es verifica que tot i la proposta dels serveis socials de referència no es pot determinar l'ingrés residencial per manca de disponibilitat de places de la xarxa pública, en tot cas s'ha de continuar la tramitació del PIA, bé amb proposta d'un servei alternatiu al servei residencial, bé amb el reconeixement, mitjançant resolució PIA, de la prestació econòmica vinculada al servei residencial.