La inspecció realitzada per l'Ajuntament no aporta cap prova que acrediti l'efectiva realització del fet imposable, atès que la mera existència d'una porta que permeti el pas de vehicles, o fins i tot un rebaix a la vorera, no constitueix prova suficient per considerar que es produeix el fet imposable que justifiqui la liquidació de la taxa, és a dir, la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local.
D'altra banda, és evident que l'argumentació que fa l'Ajuntament respecte de la hipòtesi que un vehicle qualsevol de mida convencional podria accedir a l'accés del carrer no resulta en cap cas acceptable, ja que no constitueix cap prova de la realització del fet imposable per part del subjecte passiu que justifiqui la liquidació de la taxa.
Així mateix, pretendre traslladar la càrrega de la prova sobre la utilització especial del domini públic al contribuent en un cas com aquest, a banda de ser contrari a l'esperit del que preveu l'article 105 de la Llei general tributària, constitueix una vulneració dels drets de defensa de la persona administrada, atesa la impossibilitat manifesta de provar un fet negatiu com és la manca d'utilització especial o privativa del domini públic.
Val a dir que en aquest cas el contribuent ha dut a terme totes les actuacions al seu abast per defensar la no-utilització especial o privativa del domini públic. En aquest sentit, la persona interessada ha formulat les al·legacions i els recursos corresponents, i no només al·lega la manca d'ús i posa de manifest que accedeix amb el seu vehicle per un altre accés situat a la part posterior de la parcel·la, sinó que també justifica documentalment que l'ús pel qual l'Ajuntament justifica la liquidació de la taxa és materialment impossible.
D'altra banda, cal tenir en compte que, d'acord amb l'article 20 de la Llei d'hisendes locals, la liquidació de la taxa només es justifica si es tracta d'una utilització ?privativa? o un aprofitament ?especial? del domini públic, la qual cosa tampoc resulta acreditat en aquest cas.
Així doncs, no queda acreditat que en l'accés pel carrer amb relació al qual es liquida la taxa ni tampoc amb relació a l'accés que realment utilitza el contribuent per accedir-hi es produeixi un aprofitament ?especial? del domini públic, entès aquest com un ús d'intensitat superior a l'ús que en puguin fer altres ciutadans que no són subjectes passius de la taxa.
En qualsevol cas, pel que fa a l'accés per la part posterior de la parcel·la, es tractaria d'un aprofitament ?des del? domini públic, és a dir, encara que en l'article 2 de l'Ordenança fiscal núm. 19 de Corbera de Llobregat s'hagi inclòs la previsió que el fet imposable de la taxa pot tenir lloc per l'entrada de vehicles a través de les voreres ?o a través de qualsevol altre espai de domini públic local? no es pot obviar que és pressupòsit de l'acreditació del fet imposable que l'aprofitament sigui ?especial?.
A més, cal tenir en compte que una hipotètica exacció de taxa per entrada de vehicles amb relació a l'accés que el contribuent manifesta que utilitza a la part posterior de la finca mitjançant un camí particular al qual s'accedeix des del carrer s'hauria de fer sobre la base d'una nova liquidació en què es tingui en compte el diferent objecte tributari.
En conclusió, i llevat que l'Ajuntament de Corbera de Llobregat justifiqui, mitjançant la corresponent activitat de prova, la realització del fet imposable que justifiqui l'exacció de la taxa per l'entrada de vehicles , el Síndic considera que la liquidació de la taxa no s'ajusta a la normativa i jurisprudència indicades, raó per la qual suggereix a l'Ajuntament que l'anul·li.