En primer lloc, cal recordar que l'article 112 de la Llei general Ttibutària (en endavant LGT) disposa que: ?quan no sigui possible efectuar la notificació a l'interessat o al seu representat per causes no imputables a l'Administració tributària, i intentada almenys dues vegades al domicili fiscal, o al designat per l'interessat si es tracta d'un procediment iniciat a sol·licitud seva, s'han de fer constar a l'expedient les circumstàncies dels intents de notificació.
En aquest cas, s'ha de citar l'interessat o el seu representant perquè se'ls faci la notificació per compareixença per mitjà d'anuncis que s'han de publicar, una sola vegada per a cada interessat, per algun dels mitjans següents: [...]
En el Butlletí Oficial de l'Estat o en els butlletins de les comunitats autònomes o de les províncies, segons l'Administració de la qual procedeixi l'acte que es pretén notificar i l'àmbit territorial de l'òrgan que es dicti. La publicació en el butlletí oficial corresponent s'ha d'efectuar els dies cinc i vint de cada mes o, si s'escau, l'immediatament hàbil posterior?.
Atesos els antecedents descrits en l'apartat anterior, el Síndic considera que es va practicar la notificació de la proposta de la liquidació i la liquidació, de conformitat amb el precepte a què s'ha fet referència més amunt, però cal assenyalar que no consta si es va deixar o no avís a la bústia.
Així mateix, no consta que en la pràctica de la notificació de la provisió de constrenyiment s'hagi respectat la normativa sobre la pràctica de les notificacions. D'una banda, pel fet que els dos intents de la notificació de la provisió de constrenyiment van tenir lloc els dies 3 i 4 de gener de 2011 a les 12.10 h i a les 11.00 h, respectivament, mentre que la doctrina del Tribunal Suprem assenyala que perquè la segona notificació sigui vàlida hi ha d'haver una diferència mínima de 60 minuts respecte de l'hora en què es va practicar el primer intent de notificació (recurs de cassació en interès de la Llei núm. 70/2003), per la qual cosa el Síndic considera que no estava justificada la notificació edictal. I, de l'altra, pel fet que la notificació edictal de la provisió de constrenyiment es va publicar en el BOE el dia 15 de febrer de 2011. En aquest sentit, el Síndic recorda que l'apartat 1b) de l'article 112 de l'LGT disposa que la publicació en el butlletí oficial corresponent s'ha d'efectuar el dia 5 i 20 de cada mes o, si escau, el dia immediat hàbil posterior.
Així doncs, si bé és cert que la notificació per compareixença és un mitjà legalment admissible en la legislació tributària, cal que aquesta publicació de l'anunci de notificació compleixi el que estableix l'article 112 de l'LGT, i en aquest cas, per les circumstàncies descrites més amunt, no ha estat així. El Síndic entén que la manca de compliment dels requisits establerts en l'article 112 de l'LGT en la pràctica de la notificació de la provisió de constrenyiment per part de l'Administració fa que l'acte administratiu no pugui produir plens efectes, en tant que no ha pogut ser conegut per la persona interessada. Per això, el Síndic considera que s'ha d'anul·lar la via de constrenyiment de la liquidació objecte d'aquesta queixa per la notificació defectuosa de la provisió de constrenyiment.
En segon lloc, atès que no resulta acreditat que l'interessat hagués pogut tenir coneixement de la provisió de constrenyiment, també cal apuntar que quan s'indica que l'interessat va interposar recurs de reposició contra la provisió de constrenyiment, no era contra la provisió esmentada, sinó que impugnava l'embargament.
Pel que fa a les qüestions de fons, l'article 219 de l'LGT estableix que: ?L'Administració tributària pot revocar els seus actes en benefici dels interessats quan es consideri que infringeixen manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes que afectin una situació jurídica particular posin de manifest la improcedència de l'acte dictat o quan la tramitació del procediment hagi produït indefensió als interessats.?
També, l'article 220 de l'LGT disposa que: ? L'òrgan o organisme que hagi dictat l'acte o la resolució de la reclamació ha de rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de l'interessat, els errors materials, de fet o aritmètics, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció.?
D'acord amb la informació disponible, es va procedir a la notificació per compareixença d'ambdós actes tributaris, tot i que l'interessat desconeixia la publicació en el diari oficial corresponent, de manera que hi ha indicis suficients per presumir que l'interessat no va conèixer aquells actes administratius a temps per poder-hi reaccionar en defensa dels seus drets.
Certament, d'acord amb les dades disponibles, s'ha d'entendre que la proposta de la liquidació i la liquidació s'han fet d'acord amb la normativa vigent, però cal destacar que no es van efectuar la notificació personal a l'interessat i no consta ni que s'hagués deixat l'avís a la bústia.
Val a dir que queda acreditat que quan l'interessat va tenir coneixement dels actes administratius dictats per l'Oficina liquidadora de Terrassa, a causa de l'embargament de la devolució de l'IRPF, va aportar la documentació necessària per acreditar que la liquidació complementària que havia emès l'Administració era errònia. Per tant, la circumstància de l'embargament va fer que l'interessat pogués posar de manifest la improcedència de l'acte dictat.
D'altra banda, cal remarcar que el fonament de l'aplicació del tipus impositiu del 5% recau en el fet que el subjecte passiu compleixi els requisits legalment establerts. En conseqüència, pel fet d'haver acreditat de forma extemporània el compliment dels requisits establerts en l'article 10 de la Llei 31/2002 no es pot entendre que el subjecte passiu no els complís; i menys encara quan la documentació acreditativa dels requisits establerts legalment per poder beneficiar-se del tipus reduït del 5% prové de l'Administració, com ara el certificat històric d'empadronament, el document nacional d'identitat i la declaració de l'impost sobre la renda de persones físiques.
Així doncs, malgrat haver quedat justificat que l'autoliquidació presentada per l'interessat era correcta, l'Administració considera que l'interessat ha de liquidar aquella operació pel tipus de gravamen general del 7% per una qüestió merament formal. Consegüentment, el Síndic considera que la interpretació que l'Administració fa de la normativa condueix a un resultat injust. Per això, és convenient que es revisi la decisió presa de desestimar la sol·licitud de revocació de la liquidació, tenint en compte que l'interessat va quedar en una situació d'indefensió, ja que, quan va tenir coneixement de la liquidació que se li havia practicat, va aportar la documentació que acreditava que complia els requisits per a l'aplicació del tipus reduït del 5%, tal com s'havia aplicat en l'autoliquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats que havia presentat.
El Síndic suggereix a l'Administració:
1. Que es revisi la resolució per la qual es desestima la sol·licitud de revocació de la liquidació emesa per l'Oficina Liquidadora de Terrassa, en el sentit d'anul·lar la liquidació practicada al promotor de la queixa.
2. Que s'adoptin els acords que corresponguin per deixar sense efecte la via de constrenyiment de la liquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats objecte de la queixa, pel fet de no haver practicat la notificació de la provisió de constrenyiment d'acord amb l'article 112 de l'LGT, i, en conseqüència, si s'escau, que s'acordi la devolució de la quantitat indegudament ingressada més els interessos corresponents.