La promotora de la queixa manifesta el seu descontentament amb l'actuació administrativa del consistori en relació amb una de les seves finques de la localitat de Burg, al municipi de Farrera.
Exposa que, en data 22 de novembre de 2009, va sol·licitar informació a l'Ajuntament sobre la desaparició d'una part de la finca esmentada sense avís previ, sense cap projecte d'obres ni expedient d'expropiació, i aprofitant, presumptament, un pressupost d'adequació del casc urbà.
En conseqüència de la manca de resposta del consistori, en data 17 de novembre de 2010 la persona interessada va instar una reclamació de responsabilitat patrimonial per valor de 15.459 euros per l'ocupació de 10,21 metres quadrats sobre els 224 totals que té la finca, segons acredita el cadastre.
Tot i quedar perfectament provada i reconeguda la relació de causalitat que origina la responsabilitat patrimonial com a conseqüència de l'actuació irregular de l'Administració, que va actuar per la via de fet, sense cap avís previ i sense seguir els tràmits preceptius per al procediment d'expropiació forçosa, ocupant una part de la finca de la persona interessada que va quedar incorporada a l'espai públic en ser destinada a vial, el descontentament de la persona interessada rau en la quantitat fixada per rescabalar el perjudici, quantitat que es veu condicionada pel fet que l'Ajuntament qüestiona la titularitat de la persona interessada sobre la totalitat de la superfície de la propietat en qüestió.
El Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei del cadastre immobiliari, va establir que ?als únics efectes cadastrals, llevat de prova en contrari, i sense perjudici del Registre de la Propietat, els pronunciaments jurídics del qual prevalen, les dades que conté el cadastre immobiliari es presumeixen certes?.
Tanmateix, la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible, va donar una nova redacció a aquest article i va establir que ?llevat que hi hagi una prova en contra i sense perjudici del Registre de la Propietat, els pronunciaments jurídics del qual prevalen, les dades que conté el cadastre immobiliari es presumeixen certes?.
Igualment, la jurisprudència del Tribunal Suprem atorga a la inclusió d'un immoble al cadastre el valor d'un principi de prova, com també als rebuts de pagament dels impostos que li corresponen, que afegits a altres proves poden portar a qui jutja al convenciment sobre la titularitat de la propietat i els efectes que en deriven.
En conseqüència de tot això, i si bé el Síndic no pot dilucidar una qüestió que és competència de la jurisdicció civil, el que sí que queda clar és que davant de l'existència de diverses proves indiciàries sobre la titularitat de la propietat objecte de la reclamació i la seva superfície, l'Ajuntament en comptes d'haver donat preeminència a la prova testifical per sobre de la que consta al registre fiscal, podria haver optat per suspendre la tramitació del procediment, consignar la quantitat sol·licitada en concepte d'indemnització i esperar una resolució judicial que determinés els límits de la propietat de la persona interessada.
Amb aquestes consideracions, el Síndic posa fi a la seva intervenció en relació amb aquest assumpte.