En aquest cas, després d'estudiar les informacions aportades per les diferents parts implicades, el Síndic constata que el següent:
El Departament d'Ensenyament i el centre escolar neguen l'existència d'una situació d'assetjament escolar, tot i la presència d'elements que hi són compatibles, d'acord amb la definició prevista i els indicadors que preveu el Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament entre iguals del Departament d'Ensenyament, i malgrat els clars símptomes de patiment per part de l'alumna afectada.
El Síndic no disposa d'informació suficient per saber quan s'inicia la situació de suposat assetjament escolar. Per tant, el Síndic no pot concloure que la reacció del centre ha estat tardana en el temps. En tot cas, cal posar de manifest que el centre, des del moment en què reconeix la problemàtica, desplega actuacions orientades a valorar la situació de possible assetjament escolar (novembre i desembre de 2011).
Amb tot, hi ha la possibilitat d'actuacions insuficients en la detecció i la valoració del cas, especialment pel que fa a la implicació inicial de les famílies dels alumnes afectats. Entre altres aspectes, en la fase de recollida d'informació, i en cas de sospita de possible assetjament escolar, l'esmentat protocol disposa que el tutor/a i/o l'equip directiu ha de fer una entrevista individual amb cadascuna de les famílies de l'alumnat implicat, no només amb les famílies dels alumnes suposadament assetjats, sinó també dels alumnes suposadament assetjadors.
En el cas objecte de queixa, el Síndic no constata l'existència d'actuacions orientades a implicar les famílies dels alumnes suposadament assetjadors en la diagnosi de la problemàtica. Un cop feta la diagnosi, el Síndic constata que el centre desplega actuacions orientades a resoldre la situació de possible assetjament escolar. Aquestes actuacions, com ja s'ha manifestat, estan focalitzades en la mediació escolar i dinàmiques grupals de resolució de problemes i de foment de la cohesió de grup, combinant-ho amb un suport terapèutic de l'alumna suposadament assetjada per part de professionals externs.
En canvi, el Síndic no constata que s'hagin fet actuacions decidides cap a l'alumnat suposadament assetjador, com ara mesures cautelars, expedients disciplinaris, suport terapèutic o altres mesures educatives, ni tampoc que s'hagin consensuat actuacions amb les seves famílies. Així mateix, l'existència d'un canvi sobtat de centre des del precís moment en què intervé l'EAP, sense que aquests mateixos serveis hagin supervisat anteriorment l'evolució del cas, fa pensar que les actuacions desenvolupades pel centre han estat mancades de la intervenció de l'EAP. El centre reconeix el problema des de novembre de 2011 i l'EAP en té coneixement el juny de 2013, quasi dos anys més tard.
Cal recordar que el Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament, estableix que els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica tenen per objectiu l'assessorament i l'orientació psicopedagògica als centres educatius perquè aquests puguin respondre adequadament a les diverses necessitats educatives que presenten els alumnes al llarg de la seva escolaritat, i també l'assessorament de l'alumnat i les famílies.
A criteri d'aquesta institució, l'EAP hauria d'haver estat informat des del mateix moment en què el centre va reconèixer el problema.
D'acord amb això, el Síndic suggereix:
1. Que es revisi la intervenció realitzada pel centre davant la situació que afectava l'alumna esmentada.
2. Que es consideri la conveniència d'introduir millores en els procediments de detecció i d'intervenció en el centre, davant les situacions en què s'observa un patiment d'un alumne relacionat amb l'actuació dels companys de classe.