El promotor de la queixa, pare d'una menor tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) amb mesura d'acolliment familiar amb els oncles paterns, manifesta la seva disconformitat amb dues qüestions: d'una banda, el règim de visites que té establert amb la seva filla, que considera excessivament restringit; i de l'altra, el retard en l'inici de l'estudi de la situació per part de l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA).
En relació amb les visites, la persona interessada exposa que té establert un règim de visites consistent en dues hores setmanals durant les quals pare i filla han d'estar acompanyats dels oncles guardadors, i a banda d'això no pot comunicar-se amb la seva filla per cap via.
En relació amb la tramitació de l'expedient, la persona interessada assenyala que en data 12 de juliol es va emetre resolució de desemparament preventiu i es va disposar l'acolliment de la menor per part de l'oncle patern. En data 2 d'agost l'equip de valoració de maltractaments infantils (EVAMI) va donar per finalitzada la seva intervenció i es va produir el traspàs de l'expedient a l'EAIA de Sants-Montjuïc. En data 14 de setembre la persona interessada assenyala que va aconseguir contactar amb l'EAIA, el 17 de setembre va presentar un escrit d'al·legacions i el 21 de setembre hi va mantenir una primera entrevista.
Durant aquesta entrevista, el promotor va ser informat que per resoldre la seva petició sobre l'ampliació de les visites calia fer una avaluació prèvia; però tot i això se li va donar hora per a una nova visita per al 31 d'octubre, i es va mantenir fins llavors el règim de visites de dues hores setmanals.
El promotor exposa la preocupació pel poc temps que ha pogut passar amb la menor des que es troba tutelada, pel fet de no poder comunicar-s'hi i per la manera com aquest règim de visites afectarà la relació que mantenen.
En aquest cas s'observa que l'expedient es va derivar a l'EAIA per fer l'estudi el 13 de juliol i, en canvi, segons la informació que facilita el progenitor, no se'l va citar per una primera entrevista fins al 21 de setembre, i no es va mantenir una primera entrevista amb la menor fins al 18 d'octubre, quan ja feia tres mesos de la derivació del cas per a l'estudi.
Certament, en aquest cas la menor es troba protegida, ja que la guarda és exercida pels oncles, però es tracta d'una situació que té caràcter provisional, a l'espera que es prengui una decisió i s'adopti una mesura més estable. Aquesta situació no només afecta el progenitor, que manté l'expectativa de poder viure amb la seva filla, sinó també la nena, que es troba a l'espera que es prengui una decisió respecte del seu futur.
D'altra banda, més enllà de l'establiment d'un termini màxim com a garantia, l'Administració té el deure d'actuar segons els principis d'eficàcia i eficiència i de prioritzar l'interès de l'infant.
En aquest sentit, el Síndic considera que atesa la provisionalitat de la mesura, la realització de l'estudi s'hauria de perllongar només el temps necessari per avaluar la situació de la nena, dels progenitors i, si escau, de la família extensa per fer la proposta de mesura més adequada per al seu interès, però no hauria de veure's condicionada per factors externs i en aquest sentit desenvolupar-se dins d'un termini raonable per complir aquest encàrrec. Des d'aquesta perspectiva, no sembla justificat el transcurs d'un termini de dos mesos abans de fer la primera entrevista amb el progenitor i de tres mesos amb la nena, encara que el termini màxim establert sigui de sis mesos.
Així mateix, en relació amb el règim de visites, la informació que facilita el Departament de Benestar Social i Família respecte de la causa d'un règim tan restrictiu -dues hores setmanals amb supervisió- és l'extrema fragilitat de la nena.
El Síndic entén que aquesta fragilitat podia motivar el caràcter tan reduït de les visites en el moment de l'establiment, quan la nena acabava de ser donada d'alta del centre hospitalari, però no sembla justificat que es mantingui mesos després.
En aquest sentit, el Síndic entén que en el moment actual l'únic element que pot justificar visites tan restringides ha de ser l'interès de la nena, però que el dret de la nena a mantenir relació amb el progenitor i el dret correlatiu d'aquest no haurien de quedar condicionats pel desenvolupament de l'estudi, si no hi raons que ho justifiquin.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que s'agiliti l'estudi de la situació de la menor a fi de proposar la mesura més adequada per al seu interès; i de l'altra, que s'avaluï la situació actual de la nena, l'adequació del règim i la freqüència de les visites al seu interès, i la possibilitat d'ampliar-ne la freqüència en funció d'aquest interès.