La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de l'Ajuntament de Roda de Barà per l'incompliment del Decret 2009001160 i per la manca de resposta a diversos escrits que hi va presentar amb relació a una liquidació per la instal·lació de la connexió de servei i d'un comptador contraincendis i una liquidació en concepte de llicència d'obertura municipal.
Exposa que en data 28 d'octubre de 2009 es va resoldre estimar la sol·licitud formulada per la seva mare de renúncia a les llicències d'activitats per a una activitat de bar restaurant a Roda de Barà i estimar la devolució de l'ingrés de 2.400 euros en concepte de llicència d'obertura municipal. Tot i això, encara no s'ha fet efectiva aquesta devolució.
Tot i això, de la informació de què es disposa es desprèn que l'entitat Base Gestió d'Ingressos de la Diputació de Tarragona va emetre una provisió de constrenyiment a la persona interessada perquè no havia abonat una liquidació emesa per l'Ajuntament de Roda de Barà per import de 973 euros.
Atesa la provisió de constrenyiment notificada a la persona interessada i la manca de compliment per part de l'Ajuntament de Roda de Barà del Decret 2009001160, mitjançant el qual s'estimava la devolució de 2.400 euros corresponent a la liquidació pagada en concepte de llicència d'obertura municipal, en data 7 d'abril de 2011 la promotora va presentar en nom de la seva mare un escrit a l'Ajuntament en què sol·licitava que mentre no es resolgués el recurs que va presentar contra la liquidació, es compensés el deute contret per aquell concepte, d'acord amb el contingut del Decret 2009001160, de 29 d'octubre de 2009.
Del contingut de l'informe tramès per l'Ajuntament de Roda de Barà es desprèn que ja s'ha donat compliment a la resolució de 28 d'octubre de 2009 i s'ha fet efectiva la devolució de 2.400 euros més els interessos corresponents a favor de la persona interessada.
Així mateix, pel que fa a la liquidació corresponent als drets d'instal·lació de connexió industrial, l'Ajuntament indica que s'ha actuat de manera correcta d'acord amb l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d'aigua.
Tot i això, el Síndic no considera que la conclusió a què ha arribat l'Ajuntament derivi de l'Ordenança fiscal citada ni de l'article 23. 2a) del Text refós de la Llei reguladora d'hisendes locals (en endavant TRLHL), en la mesura que d'acord amb l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d'aigua i el TRLHL el propietari del local és el substitut del contribuent, i segons les dades de què es disposa la persona interessada no és la propietària del local.
En aquest sentit, doncs, cal recordar que l'article 23.2a) de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix que ?tenen la condició de substituts del contribuent: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn els ocupants d'habitatges o locals o els afectin, els propietaris d'aquests immobles, els quals, si s'escau podran repercutir les quotes sobre els beneficiaris respectius?.
Així mateix, en l'apartat tercer de l'article 36 de la Llei general tributària es determina que ?és substitut el subjecte passiu que, per imposició de la llei i en lloc del contribuent, està obligat a complir l'obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a aquesta. El substitut pot exigir del contribuent l'import de les obligacions tributàries satisfetes, llevat que la llei assenyali una altra cosa?.
Així doncs, d'acord amb les previsions legals esmentades, el Síndic entén que és el propietari d'un immoble en qualitat de substitut qui es caracteritza per col·locar-se en el lloc del contribuent, de tal manera que és el subjecte obligat a pagar l'obligació tributària a càrrec del contribuent, sens perjudici que, tal com s'indica en l'article 23 de la TRLHL i el 36.3 de la Llei general tributària, pugui exigir posteriorment al contribuent la quantitat que hagi satisfet per aquell concepte.
Per tant, el Síndic considera que la taxa pels drets d'instal·lació de la connexió industrial s'ha de reclamar al propietari de l'immoble com a substitut legal del contribuent. Per tant, entén que caldria anul·lar la liquidació esmentada i els actes duts a terme en via de constrenyiment per la reclamació del deute corresponent als drets d'instal·lació de connexió industrial girada a nom de la persona interessada i reclamar el pagament de la liquidació esmentada a qui figuri com a propietari de l'immoble en el moment de la meritació de la taxa.
Així doncs, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Roda de Barà que revisi la decisió presa de considerar la persona interessada substituta del contribuent i, en conseqüència, li demana que dugui a terme les actuacions oportunes per anul·lar la liquidació practicada a nom de la persona interessada, per anul·lar els actes duts a terme en via de constrenyiment contra la persona interessada per la reclamació del deute corresponent a la taxa pels drets d'instal·lació de connexió industrial i per practicar de nou, si escau, la liquidació a nom de qui tingués la condició de propietari de l'immoble al moment de la meritació de la taxa.