El promotor de la queixa manifesta la disconformitat amb la tramitació d'un procediment sancionador de trànsit per haver aparcat en una zona blava del municipi de Viladecans i no disposar de comprovant horari.
Exposa que l'11 de febrer de 2013 va presentar un escrit d'al·legacions en què manifestava que tenia el comprovant horari i l'adjuntava, motiu pel qual sol·licitava que s'anul·lés l'expedient. Diu que no va rebre resposta a les al·legacions formulades, però que el 7 de juliol es va adreçar a l'Ajuntament de Viladecans i el van informar que per resolució de 20 de març de 2013 s'havien desestimat les al·legacions perquè no quedava acreditat el pagament del tiquet que autoritza l'estacionament en zona regulada.
El 10 de juliol de 2013, el promotor va presentar un recurs de reposició contra la resolució sancionadora, en què reiterava que tenia el comprovant en un lloc visible i que, en tot cas, es devia excedir del temps d'estacionament. Per això, sol·licitava que s'incoés un nou expedient per excedir del temps d'estacionament, amb la possibilitat d'anul·lar-lo adquirint el tiquet d'anul·lació corresponent. Aquest recurs també va ser desestimat.
El Tribunal Suprem, en sentència d'1 d'octubre de 1991, va establir que ?el controlador del estacionamiento vigilado no tiene la consideración de agente de la autoridad y por ello su simple denuncia equivale a la denuncia de un particular, y al no ser adverada por pruebas posteriores, no tiene fuerza suficiente para acreditar los hechos denunciados; por ello el acto de imposición de multa debe ser declarado no ajustado a derecho, por falta de prueba y anulado?.
En el recurs de cassació en interès de llei núm. 2754/94, sentència de 4 d'octubre de 1996, es va fixar la doctrina legal següent: ?la ratificación del denunciante en el procedimiento sancionador regulado en el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, constituye prueba de cargo cuya valoración corresponde al órgano sancionador, sin que en dicho procedimiento sea necesario practicar las pruebas de cargo con anterioridad a la notificación de la denuncia al presunto infractor?.
En aquest cas, l'agent denuncia i ratifica que el promotor de la queixa ha comès una infracció per no tenir comprovant horari; tot i això, finalment s'ha sancionat el promotor per excedir el temps màxim d'estacionament.
Malgrat que la sanció econòmica sigui la mateixa, 90 euros, el Síndic considera que no pot haver-hi un canvi de qualificació en els fets imputats entre els que queden reflectits en el butlletí de la denúncia i els que posteriorment se sancionen, i que en aquest cas s'ha d'anul·lar la sanció. En el mateix sentit, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de La Rioja de 6 de març de 2000 estableix que no pot haver-hi discordança entre els fets recollits a la denúncia i que es ratifiquen per l'agent i els que posteriorment es recullen a la resolució sancionadora.
Com a conseqüència, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Viladecans que anul·li la sanció imposada al promotor de la queixa.