El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el procediment d'acreditació de recerca en l'àmbit de ciències socials tramitat per la Comissió d'Avaluació de la Recerca de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (en endavant AQU)
Exposa que la resolució mitjançant la qual se li denegava l'acreditació no estava suficientment motivada, ja que només s'assenyalava com a causa de denegació la insuficiència de mèrits en l'activitat formadora i les publicacions i transferència dels resultats de recerca. En concret, perquè el sol·licitant presenta un escàs nombre de publicacions en revistes de referència.
El promotor va interposar recurs d'alçada contra aquesta resolució, dins del termini per fer-ho i després d'haver vist l'expedient. Tot i això, encara no ha rebut la resolució expressa.
En primer lloc, pel que fa a la motivació de la resolució del procediment d'acreditació de recerca, entenent que el procediment que desenvolupa la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, i que està regulat a la Resolució ECO/1443/2012, de 9 de juliol, per la qual es dóna publicitat al procediment per a l'emissió de l'acreditació de recerca, dota la Comissió d'Avaluació de la Recerca d'un ample marge de discrecionalitat en l'avaluació, les resolucions emeses per aquesta Comissió han d'estar plenament motivades per garantir el dret de defensa del sol·licitant.
Per garantir la seguretat jurídica del procediment i dins dels marges de discrecionalitat propis del tipus d'avaluació objecte de la queixa, es publiquen criteris en l'emissió de les acreditacions de recerca a la pàgina web de l'AQU Catalunya, tal com determina l'apartat 7.1 de la Resolució.
Per aquest motiu, és convenient que la resolució que atorga o denega l'acreditació sol·licitada inclogui l'informe d'avaluació degudament signat, i que aquest informe especifiqui d'acord amb aquests criteris la puntuació obtinguda i en funció de quines activitats, publicacions o mèrits es determinen aquestes puntuacions finals.
En segon lloc, respecte dels criteris en l'emissió de les acreditacions de recerca en l'àmbit de les ciències socials, la categorització de revistes que hi consta pot generar dubtes interpretatius i de classificació, i seria més convenient poder fer referència a índexs de revistes reconeguts externs a la valoració de la Comissió.
D'altra banda, el fet que en un peu de pàgina es determini que el mínim de 10 articles publicats a revistes del nivell A o B no és un mínim absolut exigible sinó una referència general en l'àmbit de les ciències socials, que en cada cas s'ha de contrastar amb la qualitat mitjana de les publicacions del sol·licitant i la productivitat mitjana de l'àrea corresponent, dóna lloc a confusió, atès que aquestes mitjanes no estan publicades i no s'especifica si són mòbils depenent de les sol·licituds presentades.
El fet d'establir mitjanes que permeten valorar la puntuació obtinguda dins de l'àrea corresponent dóna aparença de procediment de concurrència competitiva a un procediment d'acreditació.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Economia i Coneixement:
- que es motivin de manera àmplia i detallada les resolucions dels procediments d'acreditació de recerca, i que s'hi adjunti l'informe d'avaluació degudament signat en què s'especifiquin les puntuacions obtingudes en cadascun dels apartats avaluats en funció de les activitats, les publicacions i els mèrits del sol·licitant.
- que, pel que fa als criteris d'emissió de les acreditacions, en el cas de la qualitat de les publicacions presentades, s'utilitzi per classificar-les índexs reconeguts de publicacions externs a la Comissió.
- que, en cas d'establir mitjanes de productivitat que modifiquin l'avaluació per a cada sol·licitant, es determinin prèviament a l'avaluació i es comuniquin a les persones interessades.