En l'informe de l'Ajuntament s'indica que el consistori no s'ha apropiat de cap camí, sinó que només ha atès les demandes dels veïns, que reclamen poder accedir a les seves finques per un camí públic i per un gual pagat amb diners públics. Actualment, l'Ajuntament no té títol de propietat del camí, però sempre s'ha considerat que es tracta d'un camí públic.
Respecte d'això, el Síndic recorda que per poder considerar que un camí és públic calen dos requisits: que estigui destinat a ús públic i que l'administració titular hagi adquirit la propietat en forma admesa en dret. A banda d'això, cal distingir entre el viari antic i el modern. Quant al viari antic, la forma més habitual d'adquirir un bé és la prescripció immemorial. I pel que fa al modern, les formes convencionals: cessió, expropiació, permuta i compra.
La finalitat del cadastre és essencialment tributària, serveix per calcular el valor de l'impost immobiliari. No és un inventari. El seu objectiu no és determinar la titularitat pública dels camins que hi figuren i no té naturalesa constitutiva de la propietat ni valor probatori de la titularitat.
Atès que l'Ajuntament no informa si el municipi disposa de l'inventari al qual es refereixen els articles 100 a 118 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, el Síndic recorda que els inventaris municipals de domini públic són una eina indispensable per exercir les competències administratives que la llei atorga als municipis per tal de defensar els camins públics.
Amb tot, cal tenir present que l'inventari no té un caràcter constitutiu de la propietat, sinó que és un registre administratiu. L'inventari acredita la destinació d'un bé a l'ús públic però no té valor probatori de la titularitat pública.
L'article 33 de la Constitució reconeix el dret a la propietat privada i estableix que ningú no pot ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o d'interès social, mitjançant la indemnització corresponent i de conformitat amb el que disposin les lleis. Per aquest motiu, per poder limitar el dret del promotor a tancar el pas pel camí l'Ajuntament ha de poder provar-ne la titularitat, bé adquirint la propietat, bé provant fefaentment la prescripció immemorial.
Per tot això, el Síndic recorda a l'Ajuntament de la Torre de Cabdella que, en virtut de les obligacions i prerrogatives que corresponen al consistori d'acord amb el títol IV del Reglament del patrimoni dels ens locals, pot exercir l'acció d'investigació per determinar la titularitat del camí. En el cas que l'Ajuntament no pugui provar que el camí és de titularitat pública, pot, si ho considera oportú per defensar el pas de les altres finques, adquirir la propietat pels mitjans admesos en dret.