La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de pagament de la seva prestació de renda mínima d'inserció.
Indica que el mes d'agost de 2011 va fer una entrevista amb els serveis del Departament d'Empresa i Ocupació per comprovar que havia complert i continuava complint els requisits exigits per mantenir la prestació, però el mes d'octubre va deixar de cobrar-la sense haver rebut cap comunicació.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'indica que el 20 de setembre de 2011 es va dictar una resolució per la qual se suspenia la prestació, amb efectes des de l'1 de setembre de 2011, perquè la persona interessada havia sortit de Catalunya. S'assenyalava també que amb posterioritat s'havia considerat procedent la represa de l'expedient, i que la persona interessada havia tornat a cobrar la prestació el novembre de 2011. Així doncs, la queixa es concreta en la suspensió de la prestació durant el període de setembre a novembre de 2011.
En primer lloc, la resolució de 20 de setembre de 2011 estableix els efectes de la suspensió des de l'1 de setembre de 2011. Tanmateix, de la documentació facilitada resulta que el dia 19 d'agost de 2011 la persona interessada es trobava a Catalunya, ja que va mantenir una entrevista amb els serveis encarregats de fer la verificació dels requisits per mantenir el dret a la prestació. No s'ha acreditat que entre aquesta data, el 19 d'agost, i la data d'efectes de la suspensió, l'1 de setembre, la persona interessada sortís fora de Catalunya.
D'altra banda, la persona interessada manifesta que durant l'any 2011, però amb anterioritat a la data de suspensió, va fer un viatge fora de Catalunya per motius familiars, concretament per la defunció d'un familiar, i així es fa constar també en l'acta de l'entrevista de l'agost de 2011.
Aquest viatge, que va tenir una durada inferior a un mes, es va fer l'abril de 2011, i per tant en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Així doncs, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació, i per tant aquest viatge no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació.
Finalment, en l'informe tramès s'indica que la persona interessada va interposar recurs d'alçada contra la resolució de suspensió el 3 d'octubre de 2011, i que aquest recurs està en tràmit de resolució. No consta que a hores d'ara s'hagi resolt.
En relació amb això, cal recordar que d'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú -en concret, l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú- el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat de molt aquest termini.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes, d'una banda, per resoldre amb celeritat el recurs d'alçada interposat per la persona interessada, estimar-lo i anul·lar la suspensió acordada, de manera que se li reconegui el dret a la percepció de la prestació sense interrupció; i de l'altra, per fer l'abonament de les mensualitats corresponents als mesos de setembre i octubre de 2011 com més aviat millor.