En data 23 de desembre de 2009 la persona interessada va formular un recurs d'alçada contra la resolució dictada el 24 de novembre de 2009, per la Direcció General del Medi Natural, en l'expedient sancionador incoat per la infracció de la Llei 9/1995, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, consistent a circular per vials prohibits dins del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
En aquest cas, l'Administració ha notificat la resolució del recurs d'alçada dos anys després que la persona interessada l'hagués presentat. En aquest sentit, el Síndic ha posat de manifest a la promotora de la queixa que l'article 115.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que el termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs d'alçada és de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que es dicti resolució, es pot entendre desestimat el recurs.
Així doncs, un cop transcorregut el termini de tres mesos es pot entendre desestimat el recurs interposat per silenci administratiu i, en conseqüència, ferma la sanció. Aquest silenci administratiu permet a la persona interessada accedir a la tutela judicial, però no eximeix l'Administració de l'obligació de donar resposta ni li impedeix de resoldre en qualsevol sentit.
Per aquest motiu, el Síndic recorda a l'Administració que, si bé la dilació a l'hora dictar resolució del recurs d'alçada per part de l'Administració no comporta cap pena, un exemple de bona pràctica administrativa és efectuar-ne la tramitació administrativa d'acord amb els principis d'eficàcia i d'eficiència i, en cas de circumstàncies excepcionals que impedeixin respondre dins de termini, informar la persona interessada dels motius de la demora.