El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta a dues consultes que va plantejar telemàticament per mitjà de l'Oficina Virtual de Tràmits (en endavant OVT) al Departament de Territori i Sostenibilitat en dates 31 de maig de 2012 i 7 d'agost de 2012. L'objecte de la consulta era la velocitat en què es pot circular a la BV-1248, ja que considera que la senyalització no és prou clara.
El Departament d'Interior ha tramès l'informe del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) en què, a banda de les disculpes pel retard, fa constar que la via és titularitat de la Diputació, i que per tant és a aquesta administració on s'ha d'adreçar la persona interessada.
Per tant, l'SCT que és a qui havia estat redireccionada la sol·licitud de la persona interessada efectuada a través de l'OVT, segueix sense atendre la consulta.
En vista d'aquesta informació, el Síndic recorda al Departament d'Interior el següent:
Són objecte del dret de petició aquelles sol·licituds, queixes o suggeriments per a la satisfacció de les quals l'ordenament jurídic no estableix un procediment específic.
En aquest sentit, la persona interessada ha exercit el dret de petició, que és un dret fonamental reconegut a l'article 29 de la Constitució espanyola i també a l'apartat 5 de l'article 29 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El Departament, doncs, no ha atès la regulació continguda en el Decret 21/2003, de 21 de gener, d'acord amb la qual l'administració que rep una petició n'ha d'acusar recepció en el termini màxim de 10 dies, i, en el cas que l'objecte de la petició no sigui de la seva competència, l'ha de remetre a la institució, administració o organisme que consideri competent en el termini màxim de 10 dies i ho ha de notificar a la persona interessada.
En el cas que concorri una causa d'inadmissió de l'article 8 de la Llei orgànica 4/2001, l'òrgan competent l'ha de declarar de manera motivada, i l'ha de notificar a la persona interessada en el termini màxim de 45 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la presentació de l'escrit.
D'altra banda, l'Administració té l'obligació de donar resposta expressa als escrits que els adrecin les persones interessades. En aquest sentit, l'ús dels mitjans electrònics no pot comportar l'eliminació, la limitació o el condicionament dels drets o dels deures dels ciutadans. Si una de les finalitats de la Llei 29/2010, de 3 d'agost, reguladora de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic és la de promoure que les relacions de les administracions amb els ciutadans siguin més àgils, més eficaces i més eficients amb l'ús d'aquests mitjans, d'aquí n'ha de derivar, necessàriament, una actuació administrativa congruent amb aquest objectiu.
Per tot això, el Síndic entén que el Departament d'Interior ha d'articular els mitjans necessaris per tramitar i respondre, en un termini raonable, les peticions dels ciutadans que li arribin de forma telemàtica, mitjançant els canals que la mateixa Administració ha posat a llur disposició per a aquesta finalitat. En cap cas la manca de competències exonera l'Administració del deure de resposta.
Així doncs, el Síndic demana al Departament que tramiti la petició del promotor d'acord amb la regulació establerta pel Decret 21/2003, de manera que la derivi a la Diputació de Barcelona perquè pugui ser atesa i al mateix informi el promotor de la tramitació efectuada.