El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció que tenia reconeguda.
Exposa que no percep la prestació des del mes d'octubre de 2011, i que els serveis socials d'atenció primària li han comunicat que es va dictar una resolució de suspensió de la prestació per trasllat de residència fora de Catalunya.
En data 16 de novembre de 2011 el promotor va presentar una reclamació a l'Administració en què exposava la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació i manifestava que el motiu pel qual va viatjar en dues ocasions al Marroc va ser per motius de salut de la seva família.
Un cop analitzat aquest cas, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, en la resolució que va suspendre la prestació no es detallaven les dades que es van tenir en compte per adoptar aquella decisió. Atès això, el Síndic recorda que la motivació dels actes administratius constitueix un element essencial de garantia per a les persones interessades i ha de ser suficient per complir amb la finalitat de traslladar-los els elements fàctics i jurídics que determinen la decisió adoptada. Aquesta motivació, clara i detallada, és especialment rellevant en aquest supòsit en què s'està privant una persona d'una prestació essencial per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.
En segon lloc, cal aclarir que el viatge que va motivar la suspensió de la prestació es va fer entre el 19 de juliol i l'1 d'agost de 2011, data en què el Decret 384/2011, de 30 d'agost, encara no era vigent. Per tant, tampoc no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. És per això que el Síndic considera que no és aplicable a aquest cas aquesta obligació i que, per tant, el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació de la renda mínima d'inserció.
Cal afegir que, pel que fa a l'obligació de comunicar a l'entitat gestora que correspongui, en el termini d'un mes, els canvis de situació personal o patrimonial, segons l'article 5b) del Decret 339/2006, de 5 de setembre, aquest no és un motiu de suspensió que s'hagués fet constar a la resolució de suspensió de 21 d'octubre de 2011.
En tercer lloc, la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de renda mínima d'inserció, disposa que en els supòsits de suspensió, l'abonament s'ha de reprendre si desapareixen les circumstàncies que n'han motivat la suspensió. I en aquest cas, tot i que el motiu de suspensió va desaparèixer quan el promotor va finalitzar el seu viatge, l'expedient encara es troba suspès. A més, quan es va emetre la resolució de suspensió la causa que l'havia motivat ja havia desaparegut, ja que el promotor ja es trobava de nou a Catalunya. Per tant, si seguia complint la resta de requisits exigits, s'hauria d'haver reprès el pagament de la prestació llavors.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació:
- Que es doni resposta a la reclamació que la persona interessada va presentar el 16 de novembre de 2011 i que el març de 2012 encara estava pendent de valoració.
- Que es deixi sense efecte la resolució de 21 d'octubre de 2011 i es reconegui al promotor el dret a la percepció de la prestació sense interrupció fins que hi pugui haver alguna causa que en justifiqui la suspensió o extinció.
- Que, subsidiàriament, el període de suspensió coincideixi amb el temps que el promotor va marxar de Catalunya, de manera que la represa s'adeqüi a aquest criteri i fins a la data en què hi pugui haver alguna causa que justifiqui la suspensió o extinció de la prestació.
- I, finalment, que per al cas que el Departament no accepti cap dels dos suggeriments anteriors, es determini la represa de la prestació amb la data en què la treballadora social la va demanar (23 de desembre de 2011) i fins a la data en què hi pugui haver alguna causa que en justifiqui la suspensió o extinció.